Sense vàlvula d’escapament
Hi ha dies que alguns dirigents independentistes deuen pensar que una part dels seus problemes desapareixerien si ara fossin a l’oposició a Catalunya en comptes de ser al Govern de la Generalitat. Foto contrafactual: si els resultats del 21-D haguessin fet possible un Gabinet presidit per Arrimadas amb el suport del PSC i del PP, avui ERC i els postconvergents no tindrien cap responsabilitat sobre l’Administració catalana i, de retruc, el seu paper a les Corts espanyoles seria –en teoria– més fàcil.
Però resulta que els mateixos partits que integren l’Executiu Torra (i que han de fer polítiques en tots els àmbits) són els que a Madrid tenen la clau de l’estabilitat del Govern de Sánchez, que, al seu torn, té el botó que pot modular el paper de la Fiscalia General en els judicis contra els presos polítics, que són –com se sap– els principals dirigents d’aquestes dues formacions catalanes a les quals es demana “responsabilitat”. La votació dels pressupostos generals de l’Estat és el camp de joc on l’independentisme català ha de posar a prova els límits de la seva doble necessitat: fer política i denunciar constantment que els Jordis i els polítics a la presó són víctimes d’un relat judicial que no té res a veure amb el que va passar. Com ha recordat recentment des de RAC1 el prestigiós magistrat Martín Pallín, la rebel·lió és inexistent, la malversació ha estat negada per l’exministre Montoro i la desobediència ha estat qüestionada per tres membres del TC.
Si no hi ha vàlvula d’escapament de la pressió catalana, no hi haurà espai per fer política i la crisi s’agreujarà, votin o no ara els independentistes els pressupostos de Sánchez. Per més que Junqueras i un sector del PDECat vulguin aterrar en un independentisme realista, el prestigi dels pragmàtics serà efímer sense un compromís clar dels poders de l’Estat, i aquest compromís té a veure amb els presos. Enric Juliana explicava dissabte que Sánchez té un pla amb tres fases: desinflamar, proposar i votar. Bé, el vaticini és molt fàcil: sense vàlvula d’escapament, no hi haurà desinflamació. I la vàlvula d’escapament està instal·lada als tribunals. Mantenir el delicte de rebel·lió però evitar la pena màxima –com s’ha filtrat– no servirà per rebaixar la pressió. El sector més unilateralista en sortirà reforçat.
Sembla que Sánchez no té prou força ni prou voluntat per aconseguir res millor de la fiscalia general. A diferència del que passa en altres qüestions, en el món independentista hi ha unanimitat total sobre els judicis: si no hi ha absolució la protesta revifarà i entrarem en una nova dimensió desconeguda. A més a més, les condemnes de presó que es preveuen també seran mal rebudes pels votants dels comuns i –crec que no m’equivoco– per una part de votants socialistes. Situats en aquest escenari, la interlocució de Madrid amb l’independentisme serà més complicada que avui, perquè ni Pere Aragonès ni Elsa Artadi –per dir dos peces clau– tindran marge per convèncer els seus.
Mantenir el delicte de rebel·lió però evitar la pena màxima no servirà per rebaixar la pressió