Alliberats de la CUP
La CUP ha perdut la seva condició de partit clau perquè el sobiranisme assoleixi la majoria. Si JxCat i ERC es queden amb els seus 61 diputats actuals, els quatre diputats de la CUP són innecessaris i el seu rol ara el jugaran els comuns.
La CUP ha marcat la política catalana els darrers anys. Al seu dia van enviar Artur Mas a “la paperera de la història”, obligantlo a designar un successor que els acontentés. Els anticapitalistes també van provocar que Carles Puigdemont hagués de fer una moció de confiança per poder aprovar els pressupostos i han influït decisivament a arrossegar el PDECat i ERC a posicions més radicals i maximalistes. Malgrat que en les últimes eleccions van perdre la meitat dels diputats, la CUP continuava sent àrbitra de la situació perquè JxCat i ERC els necessitaven per assolir la majoria absoluta. Des de dijous de la setmana passada això ja no és així. La decisió de la Mesa del Parlament de revocar la delegació de vot de Puigdemont, Jordi
Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull deixa els quatre diputats de la CUP sense aquesta influència decisiva. La suma de JxCat i ERC es queda en 61 diputats a causa d’aquesta revocació i de la negativa del republicà Toni Comín, que, des del principi, va rebutjar delegar el seu vot. Per arribar als 68 diputats, que és la línia que marca la majoria, ara els grups sobiranistes només poden recórrer als 8 diputats de Catalunya en Comú o als 17 del PSC, per bé que en aquest últim cas no sembla que es donin les condicions per a l’acord.
Com es va entreveure durant l’últim ple, sembla que els comuns seran els nous companys de viatge de les formacions nacionalistes, i amb qui s’hauran de negociar els futurs pressupostos. Aquest canvi de parella pot ser més transcendent del que sembla si el nou mapa polític es consolida. La direcció de JxCat no vol donar el seu braç a tòrcer i prefereixen perdre aquests quatre escons abans que acceptar el que consideren que és una imposició del jutge Pablo Llarena. L’escenari, doncs, canvia de manera important si les dues formacions són capaces de resistir les tensions internes i mantenen el Govern fins a la divulgació de la sentència contra els líders del procés, que és la data marcada en vermell per avançar les eleccions.
De moment, l’alcaldessa Ada Colau ja s’ha ofert com a opció per donar suport als pressupostos si rep la mateixa ajuda al ple de l’Ajuntament de Barcelona a l’hora d’aprovar els seus. Les condicions de Colau no tindran el mateix contingut de radicalitat que les que plantejaria la CUP, centrada, més que cap altra formació, en la implantació unilateral de la República. La veu de la CUP continuarà tenint una influència en el món del sobiranisme, com la que té l’ANC, però ja no serà decisiva per a les decisions que ha de prendre
Quim Torra durant les pròximes setmanes.
L’estabilitat, tot i això, queda molt lluny d’estar garantida. En el termini d’una a dues setmanes es coneixerà la qualificació provisional dels fiscals en el judici contra els líders independentistes, i tot sembla indicar que es mantindrà el delicte de rebel·lió, de manera que les penes poden oscil·lar entre els 15 i els 25 anys de presó. No es descarta que el ministeri públic pugui canviar d’estratègia durant el judici amb una nova qualificació i fins i tot la retirada d’algun delicte, però ara com ara no està previst que ho faci. Per això, la confirmació de les penes caurà com una bomba en el fràgil marc de relació que s’ha establert entre el Govern central i la Generalitat. No és descartable, fins i tot, que pugui haver-hi alguna nova temptació d’avançar els comicis catalans per part de l’independentisme. Si JxCat i ERC aconsegueixen superar aquesta nova crisi amb el suport puntual dels comuns, la legislatura continuaria avançant, però dins d’aquest clima de màxima provisionalitat. L’única arma que té el Govern de Pedro Sánchez per contrarestar aquest clima és tancar acords en algunes qüestions concretes amb diferents departaments i tornar a insistir que l’Executiu no pot ordenar als fiscals com han de fer la seva feina. El Govern socialista ha traslladat als seus interlocutors de la Generalitat que bastant han fet dient públicament que els polítics catalans haurien d’estar en llibertat abans del judici. I és que, finalment, tot penja d’un fil, tant la legislatura catalana com l’espanyola, o com el diàleg acabat d’iniciar entre les dues parts. En aquest sentit, que la CUP hagi perdut la seva capacitat de portar el Govern a la radicalitat és una dada que pot tenir molta transcendència.