Setge total a la publicitat dels jocs d’atzar i apostes
PSOE i Podem, a favor d’una norma similar a la del tabac
Sis anys després que es legalitzés el joc en línia, el decret que havia de regular la publicitat continua en l’aire. Mentrestant, les cases d’apostes han entrat literalment a cadascuna de les llars dels espanyols no només una vegada al dia, sinó gairebé cada minut. I en especial, durant les hores de màxima audiència. La deixadesa legislativa ha permès d’una manera important que avui dia la ludopatia arribi a un percentatge de la població que alguns estudis situen en un 1% i d’altres el dupliquen i fins i tot el tripliquen. Davant d’aquesta realitat, àmpliament analitzada a la Comissió Mixta per a l’Estudi del Problema de les Drogues, els diputats de l’anterior legislatura van decidir que era el moment de tirar endavant el decret. L’últim esborrany elaborat pel Ministeri d’Hisenda té data de novembre del 2017. I allà continua, guardat en un calaix.
Però la notícia va saltar divendres passat, quan PSOE i Podem, en l’acord assolit perquè els segons donin suport als pressupostos del 2019, van incloure un punt, el 13, que expressa la decisió d’elaborar un nou decret que posi fi de manera clara a la publicitat dels jocs d’atzar i les apostes en línia. Aquest acord tira per terra l’esborrany anterior, que se centrava exclusivament en la protecció dels menors, i amplia la prohibició de la publicitat en la mateixa línia que ja es va fer el 2005 amb el tabac (“prohibició de qualsevol patrocini dels productes del tabac, així com tota classe de publicitat i promoció dels esmentats productes en tots els mitjans i suports, incloses les màquines expenedores i els serveis de la societat de la informació”). En cas d’aprovarse en aquests termes, Espanya seguiria la línia iniciada per Itàlia aquest estiu.
Fonts parlamentàries van indicar a La Vanguardia que els socialistes no estaven a favor d’una prohibició de la publicitat tan dràstica. Encara que, conscients de l’enorme mal que la publicitat dels jocs d’atzar està fent a la població en general i als menors en particular, tal com van escoltar dir Ana Estévez Gutiérrez, doctora en psicologia per la Universitat de Deusto, la seva aposta era endurir una mica el decret que havia elaborat el PP. Però des de Podem, s’ha estat intransigent: la restricció ha de ser igual que la del tabac.
“Parlem d’un problema de salut pública molt gran, reconegut per les autoritats sanitàries i inclòs com a tal en la nova estratègia contra les addiccions. No s’entén que d’una banda, des de Sanitat, se’ns parli de posar límit a aquest greu problema, i d’una altra, des d’Hisenda, es permeti el bombardeig publicitari”, assenyala la diputada de la formació morada, Tania Sánchez. “La ludopatia no és un joc. És necessari prendre mesures com les que es van prendre per regular la publicitat de l’alcohol o del tabac. Prevenir avui és evitar que demà els nostres joves siguin addictes”, afegeix.
La diputada recorda, a més, que en contra del que estableix l’esborrany del 2017, el joc no és lleure, sinó una activitat econòmica que mou ingents quantitats de diners. Segons Mariano Chóliz Montañés, membre del Consell Assessor de Joc Responsable i professor del Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, en l’actualitat el joc mou a l’any uns 36.000 milions d’euros, dels quals 12.000 han estat en línia. Aquest últim gasta en promocions més de 200 milions d’euros i aporta a l’Estat tot just 52 milions, desmentint amb les seves dades que les arques públiques es beneficiïn d’aquest sector.
En aquesta línia, l’acord assolit entre PSOE i Podem posa de manifest que cal frenar les fórmules de publicitat tan “agressives, vinculades a la imatge de persones famoses, habitualment esportistes d’èxit, o a bons d’accés gratuïts”, assenyala el text. A més, volen evitar que durant les emissions dels partits de futbol o bàsquet s’“inundi” els espectadors amb publicitat que anima a apostar en directe, “convertint aquesta activitat en una cosa molt accessible per a tota mena de persones,
El futur decret posarà fi a la presència d’esportistes famosos que animen a apostar
inclosos els menors, generant greus problemes d’addicció i ludopatia”.
I és que, malgrat el que la Direcció General d’Ordenació del Joc assenyala, sí que hi ha menors –i molts– que s’han incorporat als jocs d’atzar i les apostes en línia. Així ho indiquen des de la Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (Fejar) i del Consell Assessor del Joc Responsable, que indiquen que estudis realitzats a València mostren que un 54% dels menors han jugat. Un altre estudi mostra que un 2,3% dels joves d’entre 14 i 25 anys que havien format part d’una mostra regional més àmplia (gairebé 10.000 de diverses comunitats) presenten indicadors de joc patològic (molt greu) i un 2,8%, de joc problemàtic. “És una epidèmia”, va assenyalar Chóliz al Congrés.
El perfil dels ludòpates ha canviat en l’última dècada: on abans eren més grans de 40 anys i amb família, ara són joves, molts universitaris, que associen l’activitat esportiva amb l’aposta. “La situació és alarmant”, indica Sánchez.