La Vanguardia (Català)

Les bifurcacio­ns de la vida

TV3 estrena avui ‘Si no t’hagués conegut’, una sèrie creada per Sergi Belbel i definida com “una història d’amor amb un toc de ciència-ficció”

- FRANCESC PUIG Barcelona

El més habitual és que els responsabl­es d’una sèrie i els potencials espectador­s, per motius diferents però en el fons iguals, mirin de fugir dels espòilers. En el cas de Si no t’hagués conegut , la nova sèrie que estrena avui TV3, aquest rebuig és encara més gran. De tal manera que es fa difícil parlar d’una sèrie quan tota ella és presentada com un espòiler, més enllà de dir que està basada en una idea original de Sergi Belbel, que està protagonit­zada per un Pablo Derqui que en cada treball se supera i que, segons els responsabl­es de la cadena, es tracta “d’una història d’amor amb un toc de ciència-ficció”.

El primer episodi, projectat per a la premsa i també divendres passat al Festival de Sitges, presenta una trama en la línia més pura del drama familiar i és en la recta final quan s’introdueix aquest “toc de ciència-ficció” que presidirà la resta dels deu episodis que completen la temporada. Per no revelar espòilers direm que, segons el dossier de la cadena, “l’Eduard (Pablo Derqui) és un home de negocis casat feliçment amb l’Elisa (Andrea Ros) i pare de dos fills que veu com la seva vida fa un gir inesperat per una desgràcia que ell mateix provoca de manera indirecta i que el colpeix brutalment”. Imaginin-s’ho i l’encertaran. A partir d’aquesta tragèdia, la sèrie buscarà reflectir “les bifurcacio­ns de la vida”.

Si no t’hagués conegut parteix d’una idea original que Sergi Belbel, dramaturg i director teatral, va tenir fa sis o set anys, fruit de què “com molts companys de la professió, estic molt enganxat a la ficció televisiva perquè permet ficar-te dins dels personatge­s d’una manera més extensiva que l’hora i mitja o dues de què disposes sobre un escenari”, va explicar durant la presentaci­ó de la sèrie als mitjans de comunicaci­ó.

De fet, Belbel va escriure la sèrie televisiva alhora que una obra teatral “i s’anaven retroalime­ntant”. La peça es va estrenar l’abril passat a Madrid, però no a Barcelona, perquè conté “un gran espòiler” i no es podia representa­r al mateix temps o abans que la sèrie.

El creador explica que volia “parir una historia que pogués tenir recorregut­s diferents en funció de les opcions que cada un de nosaltres hem desestimat a les nostres vides”. Després de la tragèdia que viu el protagonis­ta al primer episodi, “se li ofereix la possibilit­at d’entrar en laberints i universos paral·lels, sempre en funció de decisions que ell ha desestimat en el passat”.

Belbel confessa que es va inspirar en una frase que diu: “Hi pot haver tants universos diferents com opcions no triades a la vida’. I a partir d’aquí es va marcar com a objectiu proposar a l’espectador, “a través d’una història d’amor troncal que ho articula tot”, que ell també pensi en el seu recorregut vital i que reflexioni “cap a on l’hauria portat la vida si hagués pres la decisió contrària a la que va acabar prenent”.

L’autor creu que es tracta d’un tema molt universal, “que a través de la ciència-ficció i la física quàntica ens permet penetrar a zones diferents i fer històries com aquesta”. Una història on, per cert, no hi ha personatge­s malvats: “Em vaig trencar les banyes per crear una ficció sense antagonist­es; era una dèria que tenia de fer algun dia una trama en què tothom fos bona persona”, diu.

El director Kiko Ruiz Claverol afirma que està content ”perquè hem fet una sèrie diferent, singular i una mica inclassifi­cable”. També es mostra satisfet perquè “ha pogut traslladar a les imatges la sensibilit­at de Belbel” i perquè ha treballat en una producció en què “un dia rodes una escena quotidiana i familiar; un altre, una escena de ciència-ficció, i un altre, una escena totalment irreal que es gairebé poètica”. I insisteix en la idea de la sèrie com un joc “d’anar cap aquí i cap allà en el temps, present i passat, i triar un altre camí, amb l’amor com a motor, com a element positiu, però també com a dolor insuportab­le”.

Oriol Sala-Patau, cap de ficció i cinema de TV3, assegura que la cadena ha fet una aposta per innovar i demana a l’espectador que sigui “pacient”: “El primer episodi és introducto­ri; t’explica un drama colpidor però al final l’espectador té un premi important quan descobreix aquest món fantàstic que el portarà cap a histories apassionan­ts”.

A la parella protagonis­ta encarnada per Pablo Derqui i Andrea Ros els acompanya Mercedes Sampietro, que dona vida a la misteriosa dona que serveix de connexió amb l’element fantàstic de la sèrie. També hi participen Montse Guallar i Abel Folk, com també Paula Malia, Javier Beltrán, David Vert, Muguet Franc i Miquel Garcia.

La sèrie reflecteix la idea que “hi pot haver tants universos diferents com opcions no triades a la vida”

 ?? TV3 ?? Els personatge­s interpreta­ts per Mercedes Sampietro i Pablo Derqui s’endinsen en un túnel
TV3 Els personatge­s interpreta­ts per Mercedes Sampietro i Pablo Derqui s’endinsen en un túnel

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain