Jackson Pollock irromp a Roma
El museu del Vittoriano, per mitjà del Whitney Museum, inaugura una ambiciosa exposició sobre l’escola de Nova York
Apartir d’aquesta setmana Roma és una mica novaiorquesa gràcies a la inauguració d’una ambiciosa exposició al museu del Vittoriano, sota el conegut monument a Víctor Manuel II, que amb 50 obres mestres de la col·lecció del Museu Whitney de Nova York, el centre més important de l’art dels Estats Units, reflecteix a Itàlia la revolució que va suposar l’expressionisme abstracte dels artistes novaiorquesos entre finals dels anys quaranta i principis dels seixanta.
“És important perquè expliquem a Roma l’inici de l’art contemporani a partir d’un any significatiu, el 1956”, destaca el comissari de l’exposició, Luca Beatrice. Segons Beatrice, aquest any es va inaugurar a la Whitechapel de Londres la mostra This is tomorrow ,on per primera vegada apareixia la paraula pop. També va ser el moment que l’americà Robert Rauschenberg va pintar Bed, el més representatiu dels seus Combine paintings, en què barrejava la pintura residual amb objectes trobats i materials de rebuig, alhora que desdibuixava els límits entre quadre i escultura. I sobretot, l’11 d’agost del 1956 va ser quan Jackson Pollock, en estat d’embriaguesa, va perdre el control del cotxe en què anava amb la seva amant i una amiga i va morir després que el vehicle s’estavellés contra un arbre.
La tràgica mort de Pollock el va convertir en l’últim exponent d’una sèrie d’artistes universals amb una vida turmentada. Com Caravaggio, Van Gogh, Modigliani o Basquiat, “el mite de Pollock va ser alimentat per la seva mort tràgica i per la seva recerca de l’autodestrucció, un fet que el col·loca en la llarga família de genis i artistes inquiets”, explica Beatrice. Ell és el veritable protagonista de l’exposició, amb algunes de les seves obres cedides pel Museu Whitney. Entre aquestes obres hi ha Number 27 (1950), una gran tela de més de tres metres de llarg on equilibra pinzellades negres amb la fusió de colors més clars. Al seu costat es pot veure el vídeo del fotògraf i cineasta alemany Hans Namuth en què Pollock apareix al seu estudi de Spring en plena acció. Era la seva etapa de màxima esplendor, quan el 1949 la revista Life es va preguntar, retòricament, si era l’artista americà viu més famós, a més de col·locar-lo al nivell dels grans europeus com Picasso, Miró, Rouault o Matisse.
L’obertura de la mostra és una declaració d’intencions amb la famosa fotografia de Nina Lee del 1950 sobre el grup dels quinze irascibles
retratats com a banquers. Pollock, juntament amb Willem de Kooning, Mark Rothko i d’altres, entre ells una única dona, Hedda Sterne, van enviar una carta al president del Metropolitan, Ronald L. Redmond, en què li retreien les poques ganes d’incloure l’art transgressor. “És una nova generació d’artistes que van contribuir a la revolució de la pintura”, diu Beatrice.
El Vittoriano de Roma explica aquests dies com al voltant dels cinquanta tota aquesta generació pròxima a Pollock va transformar Nova York en la nova capital de l’art mundial i va desbancant París gràcies a l’expressionisme abstracte. Door to the river (1960), de De Kooning; Mahoning (1956), de Franz Kline, o Blue Territory (1955), de Helen Frankenthaler, són algunes de les obres que el Whitney ha deixat. També apareixen pintures de Lee (Lenore) Krasner, la dona de Pollock, que es va haver de canviar de nom per fer-lo més masculí i lluitar contra la discriminació de gènere en la pintura, i que va dedicar gran part de la seva vida a promoure l’obra del seu marit. L’última secció de la mostra està dedicada a Rothko, l’artista letó que va emigrar a Amèrica el 1913. Si Pollock representa la força, Rothko evidencia el pensament, la meditació, en l’exposició.
“El nostre nou edifici a Manhattan és obra de l’arquitecte italià Renzo Piano”, subratlla el comissari del museu Whitney, David Breslin, que recorda la forta unió entre Nova York i la capital italiana. “Roma va ser l’única ciutat que Rothko va visitar a Europa; De Kooning va viure aquí durant un temps. El que és fantàstic és que aquests artistes van visitar Roma freqüentment després de fer les seves obres mestres”, explica. “Hi ha una connexió molt forta. Aquesta és l’exposició a Europa probablement més representativa de tota l’escola de Nova York. Estic segur que si Gertrude Vanderbilt Whitney (la fundadora del museu) fos viva, n’estaria molt orgullosa”. La mostra serà a Roma fins al 24 de febrer del 2019.
“Aquesta és l’exposició a Europa més representativa de tota l’escola de Nova York”, diu el comissari