L’esprint de Luis Enrique
L’asturià, en un temps rècord, ha convertit un equip deprimit en una màquina de guanyar i jugar bé
No hi ha antecedents a la selecció espanyola d’una recuperació tan ràpida com l’experimentada per la roja sota el comandament de Luis Enrique. De l’equip deprimit de les mil passades horitzontals que va passar entre embolics i sense pena ni glòria pel Mundial de Rússia, s’ha arribat a una selecció que sorprèn pel joc enèrgic i la riquesa tàctica. L’Espanya de Luis Enrique no només no ha trobat a faltar les vaques sagrades que es van retirar després del Mundial, com Piqué, Iniesta o David Silva, sinó que a l’entrenador li sobren jugadors que semblen rendir millor a la selecció que als seus clubs.
El bon joc, a més, ha estat ratificat pels bons resultats, per confirmar, en contra del que encara sostenen alguns tècnics, que assumir la iniciativa és el camí més fàcil per guanyar i que el joc de toc no està renyit amb la verticalitat.
Després de derrotar Anglaterra a Wembley (1-2) i de destrossar Croàcia a Elx (6-0), Espanya estarà matemàticament classificada per a la fase final de la Lliga de les Nacions si guanya avui Anglaterra al Villamarín. L’empat també podria servir, perquè per desbancar la roja del primer lloc, Croàcia hauria de guanyar-la a Zagreb almenys per sis gols de diferència.
“Tinc una llista d’uns 60 jugadors seleccionables”, va dir Luis Enrique en la seva presentació com a seleccionador el 19 de juliol. “No em fixaré ni en la seva edat ni en l’equip on juguin; només en el seu rendiment”. Així ho ha fet fins ara i els jugadors li agraeixen aquesta independència de criteri i anar sempre de cara.
Diverses mostres confirmen que no casar-se amb ningú ha estat un dels seus grans avals. Malgrat el seu passat de referent blaugrana, que li comportava un gran recel, si no antipatia, per part de la premsa afí al madridisme, ha mantingut Sergio Ramos a la capitania i no li ha fet res visitar el Bernabeu quan ho ha cregut convenient. I només ha cridat dos jugadors del Barça: Busquets i Sergi Roberto. Aquest últim ha caigut per lesió d’aquesta convocatòria.
Entre els seus èxits es compta haver recuperat jugadors que semblaven perduts per a la selecció, com Alcácer, Albiol o Bartra, que han tornat amb ell al seu millor nivell. A més, l’equip no s’ha ressentit quan futbolistes importants per al seu projecte han estat baixa, com ha passat amb Isco, Carvajal o Diego Costa. No és menor tampoc el mèrit de tornar-li la confiança a David de Gea després del seu desastrós Mundial. El porter toledà ha respost bé i s’ha tancat el debat de la porteria.
Luis Enrique es va mostrar a Sevilla encantat amb el grup que té i va dir que no està distret amb els elogis que rep: “Jo estic preparat per a les situacions positives i per a les altres. Estic adaptat al que és ser seleccionador. La feina és el seguiment dels jugadors. Soc principiant en aquesta part, però tot va perfecte”. També va voler marcar distàncies respecte a la seva etapa com a entrenador del Barcelona i el sistema de joc dels dos equips: “No hi trobo cap semblança amb la meva etapa al Barça, ni és bo comparar equips perquè van canviant jugadors i entrenadors. Cada un té el seu moment”, va afirmar.
L’asturià també va trobar temps per lloar l’entrenador rival, i alhora fer broma sobre això: “M’agrada Southgate com a entrenador perquè proposa de jugar a futbol adaptant-se als seus jugadors. L’he seguit per aprendre i per tenir un professor d’anglès de franc”.
La prova de la bona sintonia entre Luis Enrique i els seus jugadors la va expressar el capità de la selecció, Sergio Ramos: “Veníem de dades gens positives. Després de Rússia la il·lusió era bastant baixa. Amb el canvi d’entrenador i el relleu generacional dels jugadors, hem recuperat l’ordre, la disciplina i la il·lusió. Amb el nostre joc tornem a recuperar l’esperit guanyador”.
“No hi trobo semblances amb la meva etapa al Barça; no és bo comparar, cada equip té el seu moment”
LUIS ENRIQUE
“M’agrada molt Gareth Southgate; l’he seguit molt i, a més, així em sortia un professor d’anglès de franc”