L’Executiu redueix al 2,6% la previsió de creixement per a aquest any
Economia envia els comptes a Brussel·les amb un dèficit de l’1,8%, tot i que podria ser de l’1,3%
El Govern espanyol va explicar ahir el guió dels pressupostos de l’Estat del 2019 que ha enviat a Brussel·les. Ha revisat a la baixa, una dècima, la previsió de creixement, i va explicar que el document tramès a la capital europea preveu un dèficit de l’1,8%. Però, si no pot aprovar el nou sostre de despesa, serà de l’1,3%.
El Govern espanyol va oferir ahir més detalls del pla pressupostari del 2019, que ahir mateix es va enviar a Brussel·les, en què es preveu un dèficit de l’1,8% del PIB per al 2019, malgrat que PP i Ciutadans van bloquejar al Congrés la tramitació parlamentària de l’eliminació del veto del Senat al nou camí pressupostari.
Alhora, es va presentar l’actualització del quadre macroeconòmic per a Espanya, que redueix una desena les projeccions de creixement per al 2018 i el 2019 a taxes del 2,6% i 2,3%, respectivament. Malgrat la desacceleració econòmica (en part per la baixada de les exportacions) i gràcies a l’augment de la recaptació fiscal i les bondats del cicle econòmic, l’Executiu de Pedro Sánchez manté l’objectiu de reduir la taxa d’atur al 15,5% el 2018 i que baixi fins al 13,8% el 2019 (vegeu el gràfic).
A la roda de premsa, després de la reunió del Consell de Ministres, la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, va explicar que si no s’aproven els nous pressupostos per a l’any que ve, el dèficit públic se situarà en el 2,2% del PIB per la pròpia inèrcia econòmica; per tant, quatre dècimes per sobre de l’1,8% plantejat pel Govern central. No obstant això, Montero va indicar que el Govern aprovarà els pressupostos generals de l’Estat del 2019 amb la senda de dèficit que estigui aprovada a finals de novembre o principis de desembre. En aquest sentit, Montero va assegurar que si el nou objectiu de dèficit per al 2019 encara no està aprovat llavors, es faran els comptes públics amb l’objectiu de l’1,3% aprovat pel govern del PP, ja que el sostre de despesa, que preveu un increment del 4,4%, no cal modificar-lo perquè l’impacte en els comptes de l’Administració central és molt limitat.
Segons el seu parer, els perjudicats més importants seran les comunitats autònomes i la Seguretat Social, ja que el dèficit previst i autoritzat per Brussel·les atorga un baló d’oxigen de 6.000 milions, dels quals uns 5.000 milions aniran al 50% a la Seguretat Social i a les comunitats autònomes.
De fet, les comunitats autònomes tenen llibertat per elegir amb quina xifra de dèficit redacten els seus comptes públics, però fonts d’Hisenda apunten que la majoria les estan elaborant amb l’1,3%. Això vol dir que “compten que disposaran de menys diners per gastar, però, sent any electoral el 2019, moltes no volen perdre els fons de més que se’ls poden atribuir”, asseguren les mateixes fonts.
La batalla més important que manté Montero i el seu grup parlamentari amb l’oposició (PP i Ciutadans, que ja han declarat que votaran en contra dels pressupostos generals de l’Estat per al 2019) és la senda de dèficit. L’Executiu de Pedro Sánchez planteja un dèficit del 2,7% aquest any (cinc dècimes més que la senda de l’executiu de Rajoy), un 1,8% per a l’any vinent (cinc dècimes més, també), un 1,1% per al 2020 (vuit dècimes més), i un 0,4% per al 2021, davant el superàvit que augurava l’anterior govern.
Per la seva part, el deute públic baixarà al 98,1% del PIB registrat a finals del 2017 fins al 95,5% al tancament del 2019. Per a la ministra d’Economia, Nadia Calviño, sanejar els comptes públics d’Espanya “passa per reduir necessàriament el deute”. Segons la ministra, el deute públic baixarà el 2018 i el 2019 “pràcticament el doble” que en el període 20152017 i no només per “l’efecte del cicle econòmic”.
Aquest pla pressupostari no ha de rebre només llum verda de Brussel·les, sinó que el PSOE, una vegada assolit el pacte amb Podem, ha d’atreure les forces nacionalistes basques i catalanes al Congrés perquè sigui ratificat. El PNB sembla ser que hi donarà el beneplàcit, però ERC i PDECat estan demanant a canvi del suport la sortida de la presó dels seus polítics presos.
En aquest sentit, la portaveu del Govern socialista, Isabel Celaá, va ser molt contundent: “En un Estat de dret hi ha separació de poders i l’executiu no pot actuar davant del judicial”. Per això, va afirmar, correspon a les autoritats catalanes “sospesar” sobre el que s’està “posant a sobre de la taula” amb els pressupostos, “de beneficis per a tots els ciutadans”. Va argumentar que l’Executiu “defensa aquells comptes “amb determinació, convicció i passió”. L’Airef va avalar ahir les previsions del Govern central al considerar-les “prudents” i el 23 d’octubre vinent farà les valoracions dels canvis fiscals.
L’Executiu no descarta que els comptes del 2019 s’aprovin amb el dèficit de l’1,3%