El TSJC investiga el conseller Buch per l’1-O
Els exlíders de l’AMI i l’ACM, citats per haver promogut el referèndum entre els alcaldes
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a investigats l’actual conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, per una presumpta desobediència comesa en el moment d’impulsar el referèndum de l’1 d’octubre des dels seus càrrecs en associacions municipalistes.
Buch i Lloveras hauran de comparèixer el pròxim 6 de novembre, segons ha decidit el magistrat instructor de la causa, Jordi Seguí. Les citacions són conseqüència de la querella presentada per la Fiscalia contra tots dos abans de l’1-O. En aquell moment Buch era alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), mentre que Lloveras, a més de ser al capdavant de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en aquell moment era diputada al Parlament i també presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Tots dos van abandonar les seves responsabilitats de les associacions municipalistes.
La querella de la Fiscalia se sustenta en dos correus electrònics signats per tots dos i remesos als alcaldes de les seves associacions. El primer està datat el 6 de setembre del 2017, i els autors indiquen que el Parlament havia aprovat la llei del Referèndum i que el Govern havia convocat les votacions per a l’1 d’octubre. Després preguntaven als alcaldes si els locals on s’instal·larien les meses serien els mateixos que en altres convocatòries electorals o si volien indicar algun canvi. Tot seguit sol·liciten que, com més aviat millor, responguessin donant el seu vistiplau amb la fórmula següent: “Ens donem per assabentats i confirmem la disponibilitat”. Així mateix, al mateix correu s’adjuntava un model de decret d’alcaldia per ensenyar el suport polític al referèndum.
El 12 de setembre del 2017, segons el relat de la Fiscalia, van enviar un altre correu als alcaldes en què els remetien dos models de cartells, un per fomentar la participació i un altre d’elaborat per l’AMI en què es demanava el vot afirmatiu, amb la precisió que no es podien fer servir fins al dijous 24, que era quan s’havia de posar en marxa la campanya electoral. Hi ha un tercer missatge, només de Lloveras, en què es transmet als alcaldes, el 10 de setembre, un informe jurídic sobre possibles conseqüències penals de la convocatòria. El ministeri públic posa èmfasi que aquestes iniciatives es van prendre sabent que el referèndum havia estat prohibit pel Tribunal Constitucional.
En principi, la querella de la Fiscalia es va interposar pels presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i desobediència, si bé el TSJC va descartar els dos primers i va circumscriure la causa en el tercer, la desobediència.
Malgrat que la querella va ser admesa a tràmit el 18 de setembre del 2017, el procés ha estat llarg perquè, quan el Tribunal Suprem va assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar “resolucions contradictòries” i fer possible “la investigació i l’enjudiciament conjunt” del cas relatiu al referèndum. Tot i això, d’acord amb el criteri de la Fiscalia, el magistrat Pablo Llarena va rebutjar incloure en la seva causa aquestes diligències, que van tornar al TSJC.
L’exalcalde de Premià i Lloveras, que presidia l’AMI, compareixeran el 6 de novembre per desobediència