L’Espanya de Luis Enrique ensopega amb Anglaterra (2-3)
Amb tres gols a la primera part, Anglaterra ridiculitza una ‘roja’ indolent
Amb dos gols a la segona part, Espanya va aconseguir maquillar un marcador que va arribar al descans amb un 0-3 escandalós. La primera ensopegada de l’era Luis Enrique no va ser producte de la mala fortuna, sinó de l’encert d’una Anglaterra que havia memoritzat el partit i va ser letal al contraatac. Tres assistències de Kane es van convertir en dianes de Sterling (2) i Rushford, i la reacció espanyola al segon acte, amb més afany que cervell, sens dubte va resultar insuficient. Amb tot, continua depenent de si mateixa per encapçalar el grup de la Lliga de les Nacions.
Entre les nombroses alternatives de què disposa a la punta d’atac, Luis Enrique va optar per situar Rodrigo. L’altra gran novetat en l’alineació espanyola va ser la incorporació de Jonny al lateral esquerre. Tàcticament el tècnic asturià va pretendre donar continuïtat a la idea que li havia proporcionat tres victòries en els seus tres partits com a seleccionador. Així,
la roja va arrencar amb la intenció de protagonitzar un partit ordenat i sota la seva autoritat contra una Anglaterra que no va pretendre discutir la titularitat de l’esfèrica sinó imposar-se a través de fogonades. El partit disputat a Wembley fa poc més d’un mes, amb domini i triomf espanyol 1-2, semblava un bon punt de partida per ahir.
Amb l’accelerador a mig gas, Espanya anava agafant la temperatura. A Pickford no l’amenaçava pas, però tampoc no intuïa motius per preocupar-se. Fins que els de Southgate van desenfundar per primera vegada mitjançant un desplegament veloç i una passada definitiva de Kane a l’espai de Sterling, que va controlar corrent i va enviar un obús a la xarxa. El velocista del Manchester City es va assenyalar una orella en al·lusió a les esbroncades a l’himne britànic del públic del Benito Villamarín.
Anglaterra va sorprendre Espanya completament despullada, excessivament confiada, amb massa distància entre la línia del centre del camp i la defensa i amb una rereguarda desestructurada. No va ser un episodi aïllat, sinó una constant. Ramos va protagonitzar una funció nefasta; la seva parella, Nacho, no va estar a l’altura de les necessitats, i Jonny va caminar extraviat en tots els contraatacs de l’equip dels Tres Lleons. La reacció de la roja al gol anglès no va ser de ràbia o desesperació. Es va pensar que havia estat un accident i que tot tornaria al seu curs si tornava a tocar i combinar, encara que no fes tremolar ni un pèl del porter rival.
I així va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. Una altra pilota extraviada a la zona de construcció que va anar a parar als peus de Kane i el golejador del Tottenham va tornar a posar de manifest que no només té perill a l’àrea. Va creuar una passada per destrossar la línia defensiva i Rushford va resoldre amb elegància davant De Gea.
Les alarmes a Sevilla es confonien amb els acords de God save the Queen que interpretava l’afició anglesa, però el guió del partit no va experimentar cap variació. Al contrari. Un altre contraatac va tornar a sorprendre la infausta defensa espanyola i Kane va facturar la passada decisiva per al segon gol de Sterling. 0-3 és la pitjor derrota de la roja al descans jugant a casa.
El problema és que veient els esdeveniments es feia difícil pensar en possibilitats de millora a la segona part, tot i que Espanya es va animar amb una rematada d’Asensio que Joe Gomez va desviar al lateral de la xarxa i els de Southgate van optar per cedir alguns metres davant l’empenta –no pas talent– espanyola. Ja que el reglament li impedeix de canviar els onze, Luis Enrique es va limitar a retirar Aspes i Saúl per fer entrar Ceballos i Alcácer. Amb dos minuts damunt el terreny de joc l’inspirat davanter de Torrent en va tenir prou per rematar de cap un córner a la xarxa i donar esperances al 58. Cinc minuts després, un error susceptible de codi penal de Pickford va posar un gol a les botes de Rodrigo, però el porter va poder rectificar i, segons l’àrbitre, ho va fer sense el penal que van reclamar vehementment els espanyols.
Anglaterra no va patir per contenir el cor que hi va posar la roja, que ho va intentar fins a l’últim minut, amb un cop de cap de Marcos Alonso al travesser al temps afegit i un gol de cap de Ramos al 98. Al final, nervis entorn de l’àrbitre polonès, que va rebre un cop de pilota de Busquets a la cara.
LA INSPIRACIÓ Alcácer en va tenir prou amb dos minuts damunt el terreny de joc per signar el primer gol espanyol
LA POLÈMICA El públic del Benito Villamarín va dedicar una forta xiulada a l’himne britànic