Dotze morts en les inundacions del sud de França.
L’Aude es desborda a prop de Carcassona en una nit de pluges torrencials
Dotze morts, vuit ferits i greus danys materials eren ahir el resultat del desbordament de l’Aude, a prop de Carcassona, després d’una nit de pluges torrencials.
L’Aude, que neix al Pirineu i travessa el país dels càtars, té fama de riu traïdor. Ahir ho va tornar a demostrar deixant mort i destrucció al seu pas. Alimentat per pluges torrencials, que van caure en poques hores sobre una terra resseca, després d’un estiu tòrrid, l’Aude es va desbordar i s’ho va emportar tot. El balanç provisional, ahir a la nit, era de dotze morts i vuit ferits, però el saldo tràgic podria augmentar, perquè els equips de rescat tenien problemes per accedir a tota la zona negada.
La majoria de les víctimes van tenir lloc a la localitat de Trèbes, pròxim a Carcassona. És la segona tragèdia en aquest municipi en pocs mesos. El març passat va ser víctima d’un atac gihadista que va fer cinc víctimes.
Ja en les cròniques medievals hi ha notícia de catàstrofes causades per la crescuda de l’Aude i d’altres rius de la regió. Es té constància escrita de les inundacions del 1174 a la plana de Flassian. Són desenes els episodis similars que han tingut lloc en el transcurs dels segles. El 1930 hi va haver un miler de morts a Trèbes. Però una crescuda tan forta com la d’ahir, que va arribar gairebé als vuit metres en un lapse de poques hores, no s’havia registrat des del 1891.
A França no s’ha dit que aquestes precipitacions tan intenses fossin la cua de la tempesta tropical Leslie, sinó que s’atribueixen a “un fenomen mediterrani” bastant típic en aquesta època de l’any, malgrat que exacerbat, en les seves conseqüències, per la creixent urbanització del territori i, probablement, també pel canvi climàtic, un problema que s’està convertint en una inquietud nacional creixent. El que ha passat fomentarà encara més el debat sobre les mesures urgents que cal prendre a escala nacional i internacional.
Des del Ministeri de l’Interior van intentar llançar pilotes fora. Un portaveu va retreure subtilment a les autoritats locals i a la població no haver pres mesures de precaució davant l’alarmant informació meteorològica. Pel primer ministre, Édouard Philippe, és un tràngol delicat. Ell s’encarrega interinament de la cartera de l’Interior des de la dimissió del seu titular, Gérard Collomb, el 2 d’octubre. Ahir a la tarda Philippe es va desplaçar a la zona devastada i va parlar amb els veïns. Alguns es van queixar que l’alerta no havia estat suficient. El cap de l’Executiu va admetre que les circumstàncies eren complicades perquè va ser ja en plena nit quan es va tenir consciència plena del que podia passar. Philippe va prometre patrulles policials constants per garantir la seguretat i evitar el pillatge. També va dir que el Govern havia contactat amb la Federació de Companyies d’Assegurances perquè les indemnitzacions es tramitin amb la màxima celeritat. S’espera que avui visiti l’àrea afectada el president de la República, Emmanuel Macron.
En una nit el cel va descarregar tanta aigua com en quatre mesos. La pluja va anar acompanyada per ràfegues de vent de fins a 100 quilòmetres per hora i onades de diversos metres al golf del Lleó.
Totes les escoles del Departament de l’Aude es van mantenir tancades i es va instar la població a evitar els desplaçaments. Unes 7.000 cases es van quedar sense fluid elèctric. Centenars de policies, gendarmes, bombers i personal de protecció civil van ser mobilitzats, i també diversos helicòpters, l’únic mitjà per arribar a certs llocs a causa del tall de carreteres.
La líder ultradretana Marine Le Pen, presidenta del Reagrupament Nacional (RN) –abans Front Nacional (FN)–, va instar que s’investigui si hi va haver errors de planificació del territori.
El desastre natural intensificarà el debat nacional, ja molt viu, sobre la política davant el canvi climàtic