Amnistia demana la llibertat de Sànchez i Cuixart
Els dos activistes compleixen avui un any en presó preventiva
Ja havia posat el crit al cel al febrer, però justament quan es compleixen 365 dies de l’entrada a presó preventiva de l’exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, Amnistia Internacional (AI) ha tornat a sortir en la seva defensa i ha exigit l’alliberament “immediat” de tots dos.
El posicionament de l’oenagé no ha canviat ni un mil·límetre, i el pronunciament és significatiu per la data en què arriba. Considera que la seva detenció “continuada constitueix una restricció desproporcionada” dels drets de Cuixart i Sànchez “a la llibertat d’expressió i reunió pacífica”. A més, assegura que “no hi ha cap justificació” per al seu empresonament, i acusa les autoritats judicials espanyoles d’“agreujar” i de “perpetuar la injustícia”.
Amnistia va reaccionar a dues bandes i va distribuir un comunicat a la premsa internacional, signat pel director adjunt a Europa, Fotis Filippou, i en va fer públic un altre al web de l’organització amb declaracions dels màxims dirigents a Espanya i a Catalunya, Esteban Beltrán i Adriana Ribas, respectivament.
L’organització afirma que els delictes que s’imputen al líder d’Òmnium i a l’ara president del grup parlamentari de Junts per Catalunya són “infundats i han de ser retirats”, i que, en tot cas, si s’arriba a demostrar que van fer una crida a impedir l’acció policial el 20 de setembre del 2017 davant la Conselleria d’Economia, “podria constituir un delicte de desordres públics”, però no pas de rebel·lió i sedició.
Sigui com sigui, de tots els encausats per l’1-O, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són els que més temps fa que estan empresonats, i els únics, juntament amb l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que no han sortit de la presó des que la jutgessa Carmen Lamela, quan era magistrada de l’Audiència Nacional, va decretar el seu ingrés a Soto del Real per haver “esperonat les masses” i per, a parer seu, intentar impedir l’acció policial i judicial durant l’escorcoll al Departament d’Economia. A més a més, els va atribuir el lideratge de la protesta i va argumentar que van participar “activament en la convocatòria de les concentracions, i que, a més, es van alçar com els seus principals promotors i directors i es van mantenir al capdavant de les mateixes durant tot el dia”. Per contra, Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d’Esquadra, que també havia estat citat el 16 d’octubre, en aquella ocasió va quedar lliure amb mesures cautelars.
Després, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es faria càrrec del cas i apujaria el delicte al de rebel·lió per haver impulsat, durant l’1-O, “una massa de força que fes front a l’obligació policial d’impedir el referèndum il·legal”. El magistrat els va atribuir una violència –necessària per a la imputació d’aquest delicte– que diversos juristes han vist aplicada amb calçador i han qüestionat, i que Amnistia ha negat en els seus diversos comunicats, com el d’ahir.
Des de llavors les diferents peticions d’excarceració que han dut a terme els advocats dels dos acusats sempre han estat rebutjades. Llarena va argumentar risc de fuga i possibilitat de destrucció de proves, però, també, en el cas de Sànchez, va fer referència, per denegar la seva posada en llibertat, al seu “ideari sobiranista”, atès que va concórrer en la llista de JxCat per a les eleccions al Parlament del 21 de desembre de l’any passat, que “resulta constitucionalment vàlid, però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva que es tindria respecte de qui professi la ideologia contrària”.
Sànchez va arribar a suggerir que abandonaria l’escó a la Cambra catalana. Després de la deci- sió del jutge es va fer enrere, i continua sent el president del grup parlamentari de JxCat. Cuixart va ser reelegit president d’Òmnium aquest any. Tots dos van repudiar la via unilateral en les seves declaracions davant el jutge. Ara bé, segons els seus advocats, encararan el judici oral –pendent encara de data d’inici– amb la convicció d’anar a “acusar” l’Estat, i “no a defensar-se”.
Per reivindicar la seva posada en llibertat de la presó de Lledoners, l’ANC i Òmnium han organitzat per avui diverses concentracions arreu de Catalunya. També davant de les presons de Lledoners, Mas d’Enric –on es troba Carme Forcadell– i Puig de
Els dos activistes van ser els primers dels encausats per l’1-O a ser empresonats
les Basses –per donar suport a Dolors Bassa–. La més important, però, serà novament a Barcelona, a la plaça Catalunya, a les vuit dels vespre. Tres hores i mitja abans, el president de la Generalitat, Quim Torra, haurà visitat els dos presos.
Sota el lema “Un any de vergonya, un any de dignitat. No ens aturarem!”, l’ANC i Òmnium reclamaran una altra vegada la seva posada en llibertat, ja que s’estan “vulnerant els seus drets fonamentals i els dels seus familiars”.
L’Assemblea, per la seva banda, ha distribuït als socis un manifest perquè sigui llegit en els actes que puguin organitzar les territorials en altres localitats. A banda de denunciar-hi l’Estat, també posen en dubte la tasca de polítics independentistes i lamenten el temps perdut: “365 dies que podríem haver dedicat a la construcció de la república catalana”; “365 dies covant la revolució”; “365 dies parlant de judicis, quan hauríem de parlar d’independència”; “365 dies amb l’objectiu desenfocat”.
L’ANC i Òmnium organitzen avui una concentració a la plaça Catalunya de Barcelona