Posteguillo guanya un Planeta que viatja a l’antiga Roma
Cap membre del Govern no assisteix a la cerimònia de lliurament del premi a Barcelona
Santiago Posteguillo, prestigiós autor de novel·la històrica, va guanyar ahir el premi Planeta amb una obra ambientada en l’any 190 després de Crist que narra la vida de Júlia Domna, esposa i assessora militar de l’emperador Luci Septimi Sever. La finalista va ser Ayanta Barilli.
Com Juli Cèsar davant el Senat romà, anit l’escriptor Santiago Posteguillo, de 51 anys, es va plantar victoriós davant el miler de convidats de la 67a edició del premi Planeta de novel·la. Allà, al Palau de Congressos de Catalunya, aplaudit per les autoritats polítiques i editorials del país, tothom va entendre que proclamava el mateix que l’emperador: “Veni vidi vici” (‘Vaig arribar, vaig veure, vaig guanyar’), atès que la seva novel·la Yo, Julia –a la venda el 6 de novembre– va endur-se aquest preuat guardó, que, amb 601.000 euros, és el més ben dotat de les lletres espanyoles.
Yo, Julia s’ambienta entre els segles II i III després de Crist. La protagonista és Júlia Domna (170217 d.C.), un personatge històric que va ser esposa i mare d’emperador, va assolir el títol d’augusta i fins i tot es van arribar a encunyar monedes amb la seva efígie. Desconeguda pel gran públic, no es va limitar a un paper decoratiu o de consort, sinó que va influir en diverses decisions del seu marit i del seu fill, que van comptar amb ella per a la gestió de l’imperi.
La novel·la narra “l’ascens fulgurant”, segons el jurat, d’“una dona immersa en un món d’homes que lluiten pel poder”. Una augusta que “maniobra hàbilment i aconsegueix encimbellar-se fent servir les seves armes”. Tot es narra a través de cinc personatges.
“De les cent emperadrius que va tenir Roma – va afirmar Posteguillo, en recollir el guardó– ellava ser la més poderosa. Va anar per davant de tots els homes. Un home pot valer per guanyar un imperi, però només una dona pot forjar forjar una dinastia”. La novel·la premiada “és una apassionant història d’amor, perquè el seu va ser el primer matrimoni imperial que s’estimava, estaven bojament enamorats”.
Júlia Domna, nascuda a Emesa (l’actual Homs, a Síria) va ser filla d’un summe sacerdot de la divinitat solar i li van vaticinar que es casaria amb algú que seria emperador. Per aquest motiu l’ambiciós procònsol Lucio Septimi Sever la va prendre com a esposa. Van tenir dos fills, un d’ells el futur emperador Marc Aureli Antonino Caracal·la.
L’any 193, en efecte, Septimi Sever va ser proclamat emperador. I Júlia, amb caràcter, l’acompanyava a tot arreu, incloent-hi les expedicions militars. Ben poc deu haver hagut d’afegir Posteguillo al melodrama que va ser la seva existència, ja que el prefecte Caius Fulvi Plaucià, conseller de l’emperador, gelós per l’enorme influència de l’emperadriu, va convèncer Septimi Sever que la seva dona era adúltera. Per això va ser condemnada a retirar-se de la vida pública, un ostracisme que va aprofitar per aprofundir en els estudis de filosofia i religió i per formar una camarilla intel·lectual. Més tard, durant el principat del seu fill Caracal·la (211–217 d.C.), va reprendre la participació política. I va anar, malalta, a la guerra contra l’imperi part (any 217.) amb el seu fill, que hi moriria,
fet que va provocar que se suïcidés.
Posteguillo (València, 1967) és un dels novel·listes històrics més sòlids de la narrativa espanyola actual. La Roma clàssica és el seu escenari predilecte. És autor de la trilogia d’Escipió l’Africà –Africanus: el hijo
del cónsul (2006), Las legiones malditas (2008) i La traición de Roma (2009)– i d’una altra trilogia sobre Trajà, “un dels tres espanyols que van ser amos del món, juntament amb Carles V i Felip II”, formada per Los asesinos del emperador
(2011), Circo Máximo (2013) i La legión perdida (2016). La seva passió lectora l’ha conduït, així mateix, a l’assaig de divulgació literària, amb obres com ara La noche en que Frankenstein leyó el Quijote (2012), La sangre de los libros (2014) o El séptimo círculo del infierno (2017), sobre autors maleïts o oblidats.
D’altra banda, la novel·la finalista va ser Un mar violeta oscuro, el debut en la ficció de la periodista i actriu Ayanta Barilli (Roma, 1969) –filla, per cert, d’un altre guanyador del Planeta: Fernando Sánchez Dragó–, que ofereix una nissaga; “una novel·la coral que explica la història de tres dones, àvia, mare i filla, que indaguen el passat de la família, que inclou una figura masculina despietada que porta a la bogeria”, segons el jurat. “Soc filla d’un dragó –va dir Barilli–, era amb el meu pare el 1992 quan li van donar el premi i em vaig dir: ‘Tu, almenys, seràs finalista’”. La novel”la neix “de la mort de la meva àvia, en omplir els papers de la funerària em van demanar com es deia el seu pa- re. ‘Belcebú’, vaig respondre’. Només en sabia la llegenda familiar i vaig voler investigar la veritat”. Acaba parant de “dones que han viscut amb homes que no sabien estimar-les fins que la quarta generació, que soc jo, decideix trencar aquest destí”. Barilli, vinculada als projectes periodístics de Federico Jiménez Losantos, va dir que ha escrit el llibre davant d’una imatge de Santa Teresa de Jesús.
Els premis ja estan donats i les novel·les surten d’aquí tres setmanes. Alea jacta est.
FIGURA DESCONEGUDA ‘Yo, Julia’ està protagonitzada per Júlia Domna, esposa i mare d’emperador
FINALISTA
Ayanta Barilli, filla de Sánchez Dragó, va quedar segona amb ‘Un mar violeta oscuro’