Infidelitats que no es perdonen

MADAME de Sévigné, autora epistolar del XVII, però sobretot una dama mundana que va tenir el detall “d’experimentar tots els plaers” a partir que el seu marit va morir en un duel, va escriure que les infidelitats es perdonen, però no s’obliden mai. Això devia pensar Angela Merkel quan va veure que els seus socis, la CSU alemanya, preferia el canceller austríac, Sebastian Kurtz, per al míting final a Baviera. Merkel, que va ser exclosa de la campanya, ha vist com Horst Seehofer, president dels socialcristians i ministre de l’Interior del seu Govern, es clavava una patacada descomunal, perdent el 10% dels seus vots i la majoria absoluta.

Seehofer va basar la seva campanya en la immigració com l’origen de tots els mals, malgrat que al seu land pràcticament no hi ha atur, davant el temor que la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) els restés suport a les urnes. De fet, AfD ha obtingut el 10,4% dels sufragis, exactament els vots que han perdut els socialcristians. És possible que el president de Baviera, Markus Söder, conservi la presidència que li va cedir Seehofer quan se’n va anar a Berlín per assumir la cartera d’Interior. Ells dos tenen una mala relació –Winston Churchill va advertir que la política fa estranys companys de llit–, encara que aquest últim va aconseguir el suport del primer a canvi d’atacar la política a favor dels refugiats de la cancellera, que ha dividit la societat bavaresa.

Després del resultat de diumenge, no només la CSU haurà de buscar aliats –possiblement el partit local Electors Lliures–, sinó que és possible que Merkel decideixi cobrar-se el cap del seu ministre de l’Interior, que s’ha comportat com un rival més que com un soci el darrer any. Però la conclusió d’aquests comicis és que a la ultradreta xenòfoba només li falta obtenir escó a Hesse d’aquí dues setmanes i estarà representada als parlaments de tots els estats federats. Europa, tenim un problema.