Ana Santos
DIRECTORA BIBLIOTECA NACIONAL
La Biblioteca Nacional, dirigida per Ana Santos, va acollir ahir una jornada en què es van crear i es van editar articles de la Wikipedia per visibilitzar literates ignorades i esmenar referències masclistes en els seus currículums.
Les espanyoles llegeixen més llibres que els espanyols. L’èxit editorial de les escriptores aquí no és inferior al dels escriptors. I tot i això en més de vint anys només una autora (Cristina Fernández Cubas) ha guanyat el premi Nacional de Narrativa. De les 46 cadires de la RAE, tan sols vuit estan ocupades per dones. I a la Wikipedia en castellà la proporció de biografies femenines relacionades amb l’escriptura es limita a un 17% del total. Per això la Biblioteca Nacional (BNE), dirigida per Ana Santos, va acollir ahir una jornada per la justícia de gènere amb dos vessants: un de reivindicació d’escriptores “rebels i transgressores” a través de lectures d’alguns dels seus textos més combatius, i una altra de creació, edició i millora d’articles de la Wikipedia per fer visibles literates ignorades i esmenar referències masclistes als currículums d’aquestes creadores.
Sota el comissariat de Joana Bonet, columnista de La Vanguardia i directora del Magazine Fashion & Arts, una vintena de personalitats relacionades amb la literatura, la cultura i el dret van llegir fragments de 21 escriptores espanyoles; començant per Teresa de Ávila, que justament ahir estava marcada al santoral, coincidint amb la jornada de les autores. La vicepresidenta Carmen Calvo, com també Mara Torres, Mario Gas, Beatriz Madrigal, Magüi Mira, Manuel Vilas o el poeta Marwan van llegir passatges de María de Zayas, Rosalía de Castro, Aurora Bertrana, María Zambrano, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Josefina Aldecoa, Esther Tusquets i María-Mercè Marçal, entre d’altres.
Totes les escollides van exercir la transgressió i la rebel·lia de manera “irònica, poètica i subtil, sense ira ni esbroncades” –assenyalava Bonet–, ja que el seu interès no era la baralla sinó en tot cas la protesta en defensa del que és just; la insubmissió intel·lectual, el coneixement i l’obertura de mires.
Si alguns dels textos ara semblen atrevits, no cal dir-ho quan es van escriure. Com el de l’obra La traición de la amistad, de María de Zayas (1590-1660), en què el personatge de Fenisa diu: “Yo, amor, que amando a muchos, mucho siento; no es razón que tu audiencia me condene; razón más justa, amor, será que pene la que tiene tan corto pensamiento que no caben en él amantes ciento y amando a todos juntos se entretiene”... Tota una defensa del que avui anomenem poliamor, però era el segle d’or.
Un altre exemple de lectures trencadores seleccionades va ser el d’evocació de l’amor lèsbic de Maria-Mercè Marçal (1952-1998) a Poemes de desglaç: “T’estimo quan et sé nua com una nena”... I un d’explícitament reivindicatiu va ser el d’Aurora Bertrana (1892-1974) a El nostre feminisme: “Si la dona de la nostra classe tingués consciència de la pobresa espiritual en la qual ha viscut fins ara, sentiria una vergonya profunda”...
Per iniciativa de l’Associació Clàssiques i Modernes i de la Federació Espanyola
La jornada va tenir dues fases: una de reivindicació d’autores rebels i una altra d’esmena de llacunes i textos masclistes a la xarxa
de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries, i amb suport de Wikimedia España, la Biblioteca Nacional va acollir durant tot el dia la marató d’edició a Wikipedia, Editatona, en què un grup de redactors habituals o nous en aquesta plaça cibernètica van crear o van millorar al voltant de vint entrades d’autores, entre elles dues de les també escollides per a les lectures “d’escriptores rebels i transgressores”, Aurora Bertrana i Idea Vilariño (19202009). Queden milers d’escriptores per descobrir del tot o en part, aquí i a tot arreu. Contribucions com la d’ahir no sobren mai.