Joan Subirats
COMISSIONAT CULTURA BARCELONA
El comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, ha estat l’ideòleg de la biennal de pensament Ciutat Oberta, que ahir va començar amb més d’un centenar d’activitats que duraran fins diumenge.
“Cap barbut, cap patriarcot, no ha aconseguit fer la revolució. Ho han intentat reiteradament, i no ho han aconseguit. Ho intentarem nosaltres”. Ahir l’antropòloga argentina Rita Segato va obrir així, rotunda, convençuda que un altre món és possible i que el portaran les dones, la seva conferència davant els centenars de persones que a les sis de la tarda ocupaven la plaça Joan Coromines del Raval, a tocar del CCCB. Era el principi de la nova Biennal de Pensament de Barcelona, anomenada Ciutat Oberta. Es tracta d’una aposta personal de l’actual comissionat de Cultura de l’Ajuntament, el politòleg Joan Subirats, que presenta 68 propostes fins aquest diumenge –malgrat que després n’hi haurà moltes altres fins al desembre– i que, malgrat les crítiques rebudes sobre si sobren megaprojectes i si hi ha maneres millors de gastar els diners públics, ahir va demostrar de manera inapel·lable no només que interessa al públic –la plaça Joan Coromines, plena de gent asseguda i de gent que no va trobar cadira, en total 2.500 persones, semblava un estadi–, sinó també que avui són més necessaris que mai els espais per asseure’s, escoltar, parlar i preguntar en comunitat, com a les àgores gregues però sense excloure ningú.
En aquest sentit, les dones van ser ahir les protagonistes absolutes de les dues conferències gratuïtes que hi va haver a la plaça Joan Coromines com a obertura de Ciutat Oberta, amb assistència inclosa de l’alcaldessa Ada Colau –abans d’assistir al premi Planeta– a la xerrada que van mantenir les filòsofes Judith Butler i Fina Birulés. El sexe i el gènere, la lluita per canviar les discriminacions –des de la vaga del 8 de març fins al #MeToo– i la contrareacció que hi està havent en forma de feminicidis i violacions i l’ascens com bolets de líders polítics gairebé feixistes van ser els protagonistes de les gairebé tres hores que van durar uns debats que en molts moments van ser aclamats per un públic en què sorprenentment abundaven els joves.
L’antropòloga Rita Segato, entrevistada per l’escriptora Gabriela Wiener, va ser la primera que va obrir el foc. Primer va alertar de l’evident auge del feixisme: va recordar el “Vencereu però no convencereu” d’Unamuno i va assenyalar que “avui la mort retorna com a proposta política i convenç i persuadeix”. “És necessari dir ara com llavors que preferim la vida davant la mort que sembla convèncer a tants”, va etzibar. I va recordar que fins ara les revolucions que s’havien fet al món les havien fet homes –barbuts i patriarcots, per patriarcat, els va dir– i que cap no ha funcionat. De fet, va dir que ella no és utòpica, no té un punt d’arribada en un punt precís dictat per un senyor alemany a Brussel·les, en al·lusió a Marx, sinó que li interessa el moviment.
Segato va analitzar els tres grans moments de la història en què la lluita política de les dones ha estat impedida i va assenyalar que l’últim va ser l’arribada de la modernitat i de l’Estat, que va consagrar una esfera pública que és l’epítom del món masculí i va relegar a l’esfera privada totes les tasques i decisions transcendents per a la comunitat que les dones havien tingut en l’anterior món comunal. La modernitat, va dir, va convertir l’home en l’Home, símbol de la Humanitat. Un món que estableix el normal l’altre i on la diferència és impossible. Uns homes als quals, va dir, també vol fer arribar la notícia que pateixen el sistema patriarcal, empesos a la violència i a les guerres. Davant d’això, va proposar d’avançar cap a un nou projecte que recuperi els valors de gestió de la vida al món comunal de les dones .
Després d’ella van arribar Birulés i Butler, tot un referent mundial dels estudis de gènere. Birulés va parlar de les mobilitzacions del 8 de març i del #MeToo com a “mostra que les dones no estan disposades a ser considerades víctimes possibles d’una espècie de patriarcat en crisi ni a renunciar a la seva llibertat”. La nord-americana Butler va advertir que “vivim un moment d’una gran reacció contra les lluites del feminisme i els gais i les lesbianes, els feminicidis, l’assassinat de gent transsexual en molts països, han de ser entesos com a polítics, no són només crims misògins, sinó també antifeministes, una afirmació política contra el feminisme, els drets de gais i lesbianes, el dret a l’avortament, el dret dels transsexuals a viure una vida lliure de violència. És una reacció massiva als passos que hem fet”. La reacció a la revolució.
TEMPS CONVULSOS L’avenç del feminisme i l’enorme reacció als canvis van obrir Ciutat Oberta
PENSAMENT A L’AIRE LLIURE
L’èxit de la nova biennal mostra la necessitat d’espais de reflexió en comú