Sense esperança a la ‘tendopoli’
Els immigrants explotats com a temporers a Calàbria poden ser els següents a patir la mà dura de Salvini
Papi, un senegalès de 21 anys, recorda bé la visita de Matteo Salvini aquest juliol a San Ferdinando. “Va venir amb moltíssims policies”, diu en un dels camps de la plana calabresa de Gioia Tauro. Aquesta terra fèrtil al costat de Rosarno produeix gran part dels cítrics que arriben a les taules italianes. També és el lloc en què centenars de persones viuen en condicions infrahumanes en les
tendopoli, o campaments improvisats, i treballen, en la majoria dels casos, explotats al camp com a jornalers.
“Un fàstic, una vergonya!”, exclamava el ministre de l’Interior italià a la vella tendopoli. “El meu objectiu és el d’arribar al final del mandat sense vergonyes d’aquest tipus. Això demostra que els bonistes que parlen d’obrir els ports haurien de venir a San Ferdinando a veure les condicions incivils que viuen a dins i fora del camp”, va declarar.
Salvini es va passejar pel campament preguntant si treballaven, si tenien serveis sanitaris, fins i tot en va fer diverses selfies amb algunes persones contentes per la presència d’un ministre. Però a la vella
tendopoli no hi ha ni aigua corrent ni electricitat. La majoria dels homes que viuen aquí han arribat en els últims cinc anys després de patir l’infern de Líbia i travessar el Mediterrani en barcasses. Alguns encara estan pagant el viatge als traficants. “Els envio diners per transferència”, explica en Papi. Si no ho fa, amenacen la seva família. Entrar en aquest campament està altament desaconsellat, segons la policia. Ells fan controls de tant en tant. Però no saben del cert quanta gent hi pernocta. El 2016 es calcula que hi havia més de 1.200 persones durant la temporada de recol·lecció.
“La vella tendopoli no hauria d’existir”, afirma en Dario, voluntari al nou campament, creat després que el vell es va incendiar al gener. El Ministeri de l’Interior va disposar 84 tendes en un espai tancat al qual només poden accedir persones amb els papers en regla. Viuen, dormen i cuinen en petits espais amb sis matalassos. Ells són “afortunats”. Tenen accés a dutxes, sanitaris, una estufa elèctrica i una mesquita que s’omple cada divendres. “Malgrat el nou campament, la majoria no va voler abandonar les velles barraques”, explica el voluntari. “Allà tenen una veritable ciutat, amb negocis, restaurants i les seves pròpies regles”.
Viure a la nova tendopoli no dona privilegis. I menys en els propers mesos. Del novembre al març és la temporada de recollida dels cítrics, i els temporers van arribant aquests dies per preparar-se. Ibrahim, un senegalès de 26 anys, treballa un mínim de 10 hores diàries per uns 25 euros. No hi ha contracte, ni seguretat que demà cobrarà. “Aquí tots treballem al camp”, relata mentre cuina en un fogó elèctric al costat del seu llit unes sardines que ha comprat al vell campament. Ni tan sols el sou no és sencer: han de donar-ne una part al “cap negre”, un altre migrant més experimentat que els porta davant el patró per tres euros del seu sou. A alguns els paguen per peces: una caixa de clementines és un euro, cinquanta cèntims per les taronges. Molts van intentar trobar feina al nord d’Itàlia, però davant les dificultats van decidir tornar al sud.
Ala tendopoli no hi ha esperança. La majoria d’aquests nois disposen de la protecció humanitària que Salvini vol derogar en el seu nou decret de seguretat, però ells encara no ho saben. L’Ahmadou, senegalès, té aquest permís. Va arribar fa dos anys després d’haver passat un temps als centres de detenció libis i va ser rescatat al mar per una de les oenagés que el nou Govern italià ha escombrat del canal de Sicília. Els atacs racistes no paren de créixer. Alguns expliquen que a Rosarno els tiren aigua quan arriben al poble. Al juny, un jove sindicalista, Sumaila Sacko, va ser assassinat per un italià a trets mentre recollia trossos de xapes en una fàbrica abandonada.
“Si escriviu, digueu que no hi ha menjar, no hi ha aigua, no hi ha res”, demana un malià davant el vell campament de San Ferdinando.
Jornades laborals interminables per 25 euros, menys tres per al mediador, i sense contracte