Delgado sosté que no donarà ordres als fiscals de l’1-O
Segarra vol que la Fiscalia pugui “treballar amb tranquil·litat”
Toc de queda a la Fiscalia General de l’Estat. Les filtracions sobre la tasca dels fiscals en la qualificació provisional del cas 1-O han conduït a un moviment reflex autodefensiu. S’hi treballa, no hi ha res decidit, tot està en estudi, van ser ahir les paraules més repetides per mirar d’alleujar la pressió. Una tasca de protecció en què va voler intervenir la mateixa ministra de Justícia, Dolores Delgado, que va assegurar que la Fiscalia exercirà la seva tasca sense influències externes, començant per les de l’Executiu, que no intentarà influir ni donarà instruccions sobre què s’ha de fer en el cas 1-O.
Una resposta taxativa de la ministra, per tant, als que desitjarien que el Govern central fes una interpretació extensiva de les seves possibilitats de comunicació amb els fiscals, fins al punt de demanar-los “gestos” coherents amb la voluntat de distensió política amb les institucions catalanes. Delgado va voler deixar clar que això –demanar als fiscals que rebaixin els seus plantejaments– no ho farà, el Govern espanyol, perquè no pot i perquè no ha de fer.
“No es donaran instruccions a ningú”, va dir Delgado amb especial èmfasi, per deixar-ho definitivament clar, en un acte informatiu organitzat per Europa Press. L’Executiu, en suma, nega que pensi fer servir la palanca d’aquest procés penal per facilitar el suport dels partits sobiranistes al projecte de pressupostos. L’única cosa garantida –va dir Delgado– és que el Govern socialista mostrarà un respecte “absolut” per l’autonomia de la Fiscalia i per la independència del Tribunal Suprem (TS).
Sense necessitat de posar en dubte que aquesta sigui la voluntat de l’Executiu, el fet és que no té cap més opció. Si volgués fer una altra cosa tampoc no podria, o correria un gravíssim risc en cas d’intentar-ho. Els quatre fiscals encarregats del cas 1-O –Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno– fa un any que treballen sobre l’afer, per bé que no van elaborar la querella que va donar origen al procediment.
Aquests fiscals sempre han afirmat en els seus escrits que els fets investigats van constituir un delicte de rebel·lió. I no canviaran ara. Les filtracions, en realitat, només han posat evidències sobre la taula, si bé és cert que amb un matís important: el de la possibilitat de no demanar la màxima pena –que podria arribar fins als 30 anys de presó–, ni tan sols per a l’exvicepresident Oriol Junqueras, el processat a la presó de més rang polític.
Tot i que encara no hi ha cap decisió formalitzada, la Fiscalia treballa amb la hipòtesi de demanar entre 15 i 25 anys de presó per als acusats de rebel·lió. Amb tot, continuant certa escala de responsabilitats, per als exconsellers es demanarien penes a partir dels 15 anys, segons la seva implicació en els fets, i per a l’exvicepresident, els 25 esmentats. La Fiscalia General no confirma ni desmenteix aquests projectes, perquè fins que no s’estampin les firmes corresponents al document són possibles algunes variacions. Ara bé, aquesta és la idea sobre la qual es treballa.
Un motiu clar per no avançar criteris i decisions el va explicar ahir la ministra de Justícia quan va afirmar que “ni processats ni ciutadans no mereixen aquestes especulacions, en aquest moment”. A més del respecte per les formalitats del procés, també hi ha el desig de no avançar les fases de confrontació aguda amb les defenses. Les filtracions ja han conduït a les primeres rèpliques i, en paral·lel a tot això, l’augment dels decibels del debat polític unit a la causa penal.
Un context que preocupa la fiscal general, María José Segarra, interessada a tapar totes les vies d’aigua que puguin aparèixer a la Fiscalia. L’han posada al comandament de quatre fiscals de sala del Suprem, la màxima categoria de la carrera, que tenen una posició comuna sobre el cas. Qualsevol canvi substancial aixecaria una infinitat de sospites. Era obligat prendre el camí que ha emprès, el d’afavorir una conscienciosa tasca d’anàlisi jurídica, i intentar optimitzar-la posant-se la bata blanca –en aquest cas la toga– en un clima de col·legues de laboratori.
Per aquest motiu el Govern central i la mateixa Segarra van demanar ahir que es deixi “treballar amb tranquil·litat” els fiscals. Fan anar substàncies d’especial perillositat. Delgado ho va expressar ahir dient que el procés es troba en un “moment crucial”. Per a possibles modificacions de fons caldrà esperar al final del judici, quan el Tribunal Suprem demani a la Fiscalia les seves conclusions definitives. L’Executiu es conforma ara a llimar les acusacions. Qualsevol aposta més arriscada tindria un efecte bumerang, perquè transcendiria i provocaria un soroll polític eixordador.
L’acusació pública establirà una escala de penes, d’entre 15 i 25 anys, per rebel·lió
La titular de Justícia nega pressions en un procés que està en un “moment crucial”