El vot útil a l’independentisme
El periodista i escriptor Indro Montanelli va expressar una radical definició del vot útil quan el 1976 va aconsellar al ciutadà italià “tapa’t el nas però vota la Democràcia Cristiana”, quan atalaiava a l’horitzó una possible victòria del Partit Comunista italià. La seva apel·lació convenceria els votants que van concentrar els seus vots en una opció política que, per molt dolenta que fos, permetia evitar mals majors. A Catalunya hi ha hagut moltes eleccions on s’ha demanat als votants que es deixin portar per una idea confusa del vot útil que l’independentisme ha conreat, fent-lo mutar com “el vot de la teva vida”. Mai com fins ara els votants han subordinat els seus legítims interessos individuals a uns ideals col·lectius. I, malgrat això, eleccions rere d’eleccions, s’han vist defraudades les expectatives dels votants independentistes, tenint molts la impressió que, a mesura que votaven una vegada i una altra, només aconseguien allunyar-se de l’objectiu. No fa gaire temps, s’associava el vot útil a la idea de votar amb el cap; ara és votar amb el cor. La qüestió que hem de preguntar-nos, quan les diferències entre ERC i Junts per Catalunya els han portat a perdre la majoria, és com es convenç els seus votants perquè revisin la seva posició per poder passar del vot en bloc a votar fent balanç d’allò que s’ha aconseguit i el que s’ha perdut.
En cada nova elecció a la qual assistim a Catalunya veiem com s’imposa un ferri marcatge a l’acte de votar a fi de predisposar els ciutadans per mantenir viu el conflicte i posicionar-se en contra de tornar a la política. La unitat de l’independentisme polític que planteja la Crida Nacional per la República es basa a col·locar els catalans en posició de resistència i reduir el pluralisme polític en el si de l’independentisme. S’aspira a formular la idea que l’única manera d’aconseguir els objectius és subordinant els matisos polítics a un vot útil que els elimini.
L’evolució política dels darrers anys ha certificat la dubtosa legitimitat del vot útil independentista, que amaga una intenció centrada a forjar un peculiar bipartidisme polític basat a oposar un sol partit o plataforma independentista davant la resta de partits que no ho són. Elecció rere elecció, i veient els resultats, podem constatar que el vot útil és un vot inútil, ja que no permet fer política.