Estat i Generalitat discrepen sobre el pagament de 200 milions en obres
Un grup de treball dirimirà la interpretació correcta de la disposició addicional tercera
El Govern central està disposat a destinar 200 milions més a infraestructures a Catalunya l’any que ve i la Generalitat està encantada de rebre’ls. Les dues administracions coincideixen i celebren el punt de partida. El problema ve a l’hora de parlar de com es materialitzarà el pagament. Foment el vol fer en forma d’obres que estan en execució o en espera de començar mitjançant els pressupostos generals de l’Estat, mentre que la Generalitat, en canvi, reclama que el Govern espanyol faci una transferència amb els diners i que la Conselleria de Territori decideixi a què els vol dedicar.
La qüestió que separa els governs central i català està en la interpretació de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que en el seu moment pretenia compendecidir sar el dèficit en infraestructures a Catalunya. El govern del PP la va guardar en un calaix i ara Pedro Sánchez intenta recuperar-la. No en va, el debat va tenir lloc a la comissió bilateral d’infraestructures que es va fer ahir després d’onze anys. Es tractava de tota una declaració d’intencions dels socialistes a Catalunya, tot i que no va acabar sent un èxit.
Pel conseller de Territori, Damià Calvet, els 200 milions que ara promet el Ministeri de Foment han de ser “una materialització directa” perquè, segons la seva interpretació de la disposició addicional tercera, “una cosa és el deute, i una altra, les inversions ordinàries que s’han de programar pressupostàriament”. La Generalitat vol, d’aquesta manera, que aquests 200 milions siguin realment una aportació extraordinària per pal·liar el dèficit i fer projectes complementaris als que ja té en cartera el Ministeri de Foment i que ja han estat promesos una vegada i una altra.
“Estem donant compliment al que diu l’Estatut. Els ciutadans de Catalunya el que volen és que les administracions es posin d’acord i resolguin els seus problemes de mobilitat, que són conseqüència del dèficit dels últims anys”, va dir el secretari d’Estat d’Infraestructures, Habitatge i Transport, Pedro Saura. La reunió es feia a la seu del port de Barcelona, i Saura va reconèixer que li hauria agradat anunciar el començament imminent dels accessos viaris i ferroviaris del port però que les discrepàncies amb la Generalitat li van aigualir el pla.
La llista d’infraestructures a
Foment vol saldar el deute executant projectes que encara estan pendents
prioritzar que volia discutir el Ministeri de Foment –i que acompanya aquesta informació– ni tan sols es va posar sobre la taula per falta de temps. Hi havia tantes coses de què s’havia de parlar que amb prou feines van poder passar del primer punt malgrat que van estar reunits més de tres hores. Finalment van crear un grup de treball específic que faci d’àrbitre i resolgui la manera com el 2019 es pagaran aquests 200 milions d’euros que ja es van acordar a la comissió d’Afers Econòmics i Fiscals. “El convocarem de manera immediata”, va anunciar el secretari d’Estat després de la celebració de la trobada. En aquest nou grup de treball més tècnic no es discutiran partides pressupostàries ni projectes d’obres: l’objectiu serà analitzar la lletra petita dels textos de la disposició addicional tercera, les actes de les reunions anteriors i la sentència del Tribunal Suprem del 2015 per dirimir quina és l’aproximació correcta.
La posició de la Generalitat es basa en l’únic pagament que s’ha fet efectiu de la disposició addicional tercera. El 2010 el Govern espanyol va transferir 335 mi-
La Generalitat reclama els diners per dedicar-los a altres actuacions
lions corresponents al càlcul del dèficit en inversió d’infraestructures del 2007 derivat del pes de Catalunya en el PIB estatal. L’any següent, el 2008, corresponien 759 milions que s’havien de pagar el 2011, però no se’n va saber mai més res. El pagament que es debat ara correspon a 200 milions d’aquests 759. El càlcul del període 2008-2013 ascendeix a 3.807 milions, segons les estimacions del Govern català, però ahir aquest punt ni tan sols es va arribar a discutir.
Malgrat els diferents punts de vista, les dues parts van voler remarcar la bona entesa en la comissió bilateral. El mateix conseller Calvet va concloure que potser la solució podria ser “una via mixta” i Saura va parlar d’“un punt de trobada que permet mirar al futur”. Sigui com sigui, la solució no trigarà a arribar onze anys més. L’Executiu vol tenir resolt aquest aspecte abans de portar els pressupostos generals de l’Estat a les Corts, de manera que la convocatòria de la reunió s’espera que sigui ràpida i efectiva.