Genet apassionat
Molt aferrat a la societat civil barcelonina, també va ser president del Cercle del Liceu
Des que era petit, Joaquín Calvo Jaques va ser un gran amant de l’esport en general, però un autèntic apassionat del món de l’equitació. I ho va ser tant com a aficionat –era un genet que muntava gairebé cada dia–, com a persona disposada a regir el destí de la Reial Federació Hípica Espanyola. Per això es va presentar a les eleccions el 2005, en què es va quedar, per pocs vots, a les portes d’aconseguir el càrrec. En qualsevol cas, la seva casa de sempre va ser el Reial Club de Polo de Barcelona, del qual era president d’honor i en què havia estat president des del 1995 al 2002. El van fer soci del regi club barceloní d’equitació a l’edat de set anys, de manera que es podria dir que allà hi va passar gran part de la seva vida.
Com a president del Reial Club de Polo de Barcelona, a més de revitalitzar les diverses seccions del club, va ser un gran impulsor del concurs de salts internacional de Barcelona (CSIO), que actualment gaudeix d’un gran prestigi i acceptació entre els aficionats aquesta disciplina.
Joaquín Calvo era llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i analista financer de l’Institut de Finances de Nova York. Considerat un gran gestor i un home de gran iniciativa i empenta, des de sempre va estar molt vinculat a institucions de la societat civil barcelonina. A més del seu adorat Club de Polo, Calvo també va estar molt aferrat i va tenir un gran protagonisme fins al final al Cercle del Liceu.
Va ser president d’aquest selecte club del 2001 al 2009, al capdavant del qual va arribar després de treure al seu rival en les eleccions internes més del doble dels vots escrutats. Això va ser després d’haver dirigit una gestora que va mantenir al dia el funcionament de l’entitat després de la dimissió de qui va ser el seu antecessor, Joan Anton Maragall. Van ser aquelles eleccions, les que Calvo va guanyar, les primeres en les quals van participar dones, que acabaven de ser admeses com a sòcies. Es considera Joaquín Calvo com un dels principals impulsors d’aquella reforma, que va canviar per sempre la fisonomia del club.