Menyspreu gegantí
La presència de Borràs estava confirmada, però al final va anar a un acte a la Biblioteca de Catalunya
El protocol va de bòlit, però tot espai buit s’ocupa. És una vella teoria budista. El buit desapareix. També passa en la política. L’absència de tota representació per part del Govern de la Generalitat va causar cert estupor ahir a la nit en el lliurament del premi Planeta. Més en els assistents que en l’organització: el Grup Planeta va decidir fa un any el trasllat de la seu social a Madrid, i al dinar de presentació del premi, diumenge, el seu president, José Creuheras, va subratllar que el poderós grup mediàtic i editorial continuarà allà mentre aquí continuïn les coses com estan.
Les coses estan de la manera següent: el Grup Planeta convoca el premi més ben dotat de la literatura en espanyol, la que té per tradició cultural la capital a Barcelona, i ningú del Govern de la Generalitat no es presenta al lliurament, suposadament ofesos per aquell trasllat. Ningú no aconsegueix explicar per què l’independentisme menysprea un capital (intel·lectual) com el de tenir l’epicentre d’una de les literatures (i la seva indústria cultural associada) més importants del planeta. Del planeta Terra, s’entén. El president, Quim Torra, no va arribar a confirmar la seva presència en el lliurament del premi, segons van explicar fonts de l’organització, però sí que ho havia fet la consellera de Cultura, Laura Borràs, a través de correus electrònics diversos, van afegir. Una font de la conselleria va explicar a mitja tarda que la presència de Borràs en el lliurament no havia arribat a estar a la seva agenda, sinó que en lloc d’això preveia anar a l’acte organitzat per la Biblioteca de Catalunya amb motiu del dia de les Escriptores. Una lectura contínua de textos d’autores. Al torrent de l’entrada al premi –havien confirmat la seva assistència prop de 900 persones– s’interpretava el buit governamental com a resposta al trasllat de seu de fa un any ratificat la vigília per Creuheras.
De tota manera, i més enllà del premi literari per si mateix, el sopar del Planeta és una de les millors oportunitats de l’any per al
networking del sector editorial. Nou-centes són moltes persones, d’empreses editorials, des del mateix Creuheras fins a Núria Cabutí, consellera delegada del grup Penguin Random House; editors com Blanca Rosa Roca, Juan Cerezo o Daniel Fernández; escriptors com Pere Gimferrer, Dolores Redondo, Fernando Schwartz, Cristina Campos, Xavier Aldekoa, Antonio Orejudo, Juan Manuel de Prada, Fernando Sánchez Dragó (pare de la finalista), Megan Maxwell, Marta Rivera de la Cruz, Boris Izaguirre, Pedro Horrach (el fiscal del cas Urdangarin), Paz Velasco, Najat El Hachmi, Sergio Vila-Sanjuán, Alicia Giménez-Bartlett, José Sanclemente, Martí Gironell, Loreto Sesma (parella de Willy Bárcenas, fill de Luis i cantant de Taburete), Rafel Nadal o Pilar Eyre; o cineastes com Laura Mañà i Jaume Balagueró; dos que són autors i van ser ministres de Cultura, Ángeles González-Sinde i Màxim Huerta; l’editor de La Vanguardia, Javier Godó, comte de Godó; el conseller delegat del Grup Godó, Carlos Godó, i l’editora de Libros de Vanguardia, Ana Godó; el director de La Vanguardia, Màrius Carol, i el vicedirector, Jordi Juan. I després hi ha els que omplen el buit deixat pel Govern: Manuel Valls, candidat a l’alcaldia de Barcelona, a qui segueixen diverses càmeres, possiblement perquè és la seva primera vegada al Palau de Congressos; Ada Colau, alcaldessa de la ciutat; José Guirao, ministre de Cultura; Artur Mas, que no per ex deixa d’anar als actes importants, tal com fa José Montilla; Inés Arrimadas, la presència de la qual (maleïts amperes) fa saltar els llums del photocall; Xavier García Albiol, Joan Coscubiela, Jaume Collboni, Miquel Iceta... S’esperava la presència de Pedro Sánchez, però un canvi d’agenda a l’últim minut li va impedir d’asistir. Al final guanya la història de Júlia Domna, de Santiago Posteguillo: una dona que prova de manar on no hauria de fer. Al revés que ahir.