A Barceló li surt brodat
El mallorquí i la seva mare conquereixen Madrid amb una exposició d’estovalles i tapissos
Tovallons, cortines, vànoves o estovalles es poden considerar, a tot estirar, objectes d’artesania. Però si Miquel Barceló hi fa dibuixos i després la seva mare interpreta aquests traços i els transforma en delicades tasques de punta, el resultat no és només artístic, sinó preciós. I quan es mira, un comprèn de seguida per què en només quatre setmanes, des del dissabte 22 de setembre fins avui, més d’11.000 persones han anat al Jardí Botànic de Madrid per visitar l’exposició Vivarium: Bordados de Francisca Artigues sobre dibujos de Miquel Barceló. Les tretze peces sobre lli i cotó, més una trentena de dibuixos en aquarel·la –entre els quals el pintor ha inclòs retrats de la seva mare–, es podran veure fins al 6 de gener.
És el Barceló d’estar per casa, en sentit literal, però no pas un Barceló menor. Ell i la seva mare fa vint anys que col·laboren en els brodats, en principi sense cap més propòsit que el de fer coses plegats i vestir casa seva. “Cadascuna d’aquestes peces tenia una funció, i totes eren per a algú, per a una taula concreta o un llit determinat. Ni tan sols vam pensar que eren obres d’art, però penso que està bé ensenyar-ho amb humilitat, sense més pretensions”, va dir l’artista quan va presentar la mostra amb la seva mare.
La Francisca va començar a brodar al seu aire, seguint una tradició familiar. Així va néixer una de les estovalles penjades a la sala del Botànic, blaves i amb peixos. Però un bon dia el seu fill “s’hi va ficar pel mig” –segons s’explica a la gran etiqueta que introdueix l’exposició– i primer li va donar dibuixos a part amb cefalòpodes i altres bestioles i després ja va començar a lliurar-li teles dibuixades directament perquè ella les interpretés amb el fil ideal per convertir-les en la meravella que són ara. L’amor, i no només l’art d’un i l’habilitat de l’altra, es nota a les puntades. “La meva mare i jo sempre tenim aquest fil que ens lliga; és una cosa que m’agrada. Brodar és un contacte permanent”, diu Barceló.
La sorprenent feina a quatre mans s’agrupa sota el títol Vivarium perquè es tracta, tot plegat, d’un “contenidor d’éssers vius”.
“La meva mare i jo sempre tenim aquest fil que ens lliga, i m’agrada: brodar és un contacte permanent”
Però també perquè així es diu l’obra més treballada d’entre les que s’hi exposen: una tela de 444 x 244 centímetres que, per la mida generosa i l’enorme densitat d’animalons que l’habiten, els va comportar més de dos anys de feina. Ja d’entrada la van plantejar, com a cas excepcional, com un tapís per penjar a la paret. El geni de Felanitx el va començar a esbossar amb unes taques verdes i blaves. Després, de mica en mica, en va anar extraient múltiples éssers que, finalment, va lligar els uns amb els altres. A Vivarium “tot és viu, es transforma, creix com si fos una planta de patates. Dracs, nenúfars i extraterrestres, fins i tot objectes... Una cosa en creixement constant”, diu el pintor.
Altres peces més lleugeres contenen peixos, algues i estrelles de mar. O bé cavalls, zebres, rinoceronts, hienes i fins i tot una cabra sobre una escala com les que antigament se solien exhibir en espectacles ambulants amb trompeta i orgue. O un pop que amb els tentacles es dedica a aguantar objectes tan diferents com un ordinador, un cigar, una bola del món, una ampolla de vi negre o un ram de flors.
Després de la mostra de Barceló i Artigues, el Botànic acollirà a partir del 14 de gener una altra exposició dedicada a l’obra més recent d’Eduardo Arroyo, mort diumenge passat. Aquesta mostra, prevista òbviament abans de la seva mort, reunirà pintures i escultures que el madrileny va fer des del principi de segle, amb una atenció especial a les dels tres últims anys.