El recurs contra el Parlament es basa en el fet que no pot reprovar el Rei
El Govern central argumenta que és una altra iniciativa unilateral inconstitucional
El recurs que presentarà el Govern espanyol contra la resolució del Parlament que va reprovar el Rei i va advocar per l’abolició de la monarquia plantejarà que la Cambra catalana va assumir amb això competències que no li corresponen, per la qual cosa cal estimar que l’aprovació de la resolució vulnera la Constitució. Però la impugnació no s’acabarà aquí.
L’Executiu sostindrà que la inconstitucionalitat del text deriva del fet que es tracta d’una nova iniciativa de caràcter unilateral, en línia amb d’altres de ja recorregudes i anul·lades pel Tribunal Constitucional (TC), estratègia en què es pretén reincidir. I argumentarà que la moció no és una simple declaració política, sinó que implica l’aprovació en seu parlamentària de directrius que són susceptibles de produir efectes jurídics.
El recurs preparat pels laboratoris jurídics del Govern central no vol quedar-se en un únic motiu d’inconstitucionalitat perquè pretén assegurar que la iniciativa passarà folgadament el primer filtre. És a dir, que no hi haurà problemes perquè el Constitucional admeti la impugnació a tràmit. Amb això la moció quedaria suspesa automàticament, ja que el recurs es basarà en l’article 161.2 de la Constitució.
Aquest precepte estableix que “l’Executiu podrà impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes”. És a dir, que no només són recurribles les lleis, sinó també les “disposicions i resolucions”, en aquest cas del Parlament. I afegeix que “la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal, en el seu cas, haurà de ratificar-la o aixecarla en un termini no superior a cinc mesos”.
Per al Govern central, en tot cas, el més rellevant no és que la moció del Parlament quedi suspesa, ja que no cal que ho demani –podria no fer-ho– ni havia de produir efectes immediats, sinó que el recurs sigui admès a tràmit. És a dir, que el Constitucional no tingui dubtes que en la resolució del Parlament hi ha elements que l’allunyen d’una simple declaració política, com a expressió genèrica de les aspiracions dels grups que hi van donar suport.
La impugnació planteja, en canvi, que la reprovació del Rei i l’“aposta per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia”, com diu el text, impliquen la voluntat de continuar encoratjant el procés sobiranista, en contra del que disposen les sentències del Constitucional contra les iniciatives de la Generalitat
La impugnació raona que la moció pretén impulsar el projecte sobiranista amb la seva aposta per la república
que van culminar amb el referèndum de l’1-O.
El recurs estima que el fet que el Parlament digui en la resolució que “reafirma el compromís amb els valors republicans” confirma el propòsit de reincidir en propostes anul·lades pel mateix TC, començant per la del gener del 2013, en què la Cambra catalana va aprovar la “declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. El Constitucional va dir llavors –i ha repetit en diverses resolucions– que la sobirania rau en el conjunt del poble espanyol i no és fraccionable.
Abans que es presenti la impugnació, el Govern espanyol demanarà avui, com és preceptiu, un dictamen al Consell d’Estat. Aquest informe no té caràcter vinculant. Se sol·licitarà que s’elabori per via d’urgència, però n’hi haurà prou que el Consell el presenti dijous vinent, dia 26. I l’endemà el Consell de Ministres aprovarà la presentació del recurs, sobre la base de les tesis esmentades, més el que pugui incloure en vista del dictamen del Consell d’Estat, a què aquesta vegada se li demana agilitat però no, com ha passat en ocasions anteriors, que ho faci a correcuita.