El sopar del Planeta
No he trobat mai la gràcia als centres de taula. A molts restaurants en posen perquè els sembla que donen més categoria al local, però en general són cursis i una manera desgraciada d’ocupar un espai que, petites com són en general les taules, sobretot el que fan és nosa. Poc espai que hi ha per posar plats, gots, copes i coberts, només cal que l’omplim amb collonades. Que la sèrie Downton Abbey fa anys que es va acabar, sisplau! Em passa el mateix que amb les espelmes. Si vaig a dinar i a la taula on em fan seure n’hi ha alguna, el primer que faig és agafar-la i posar-la a la taula del costat. Com que acostumo a dinar molt d’hora, a les taules del costat no hi ha encara comensals, i cap allà que se n’hi van espelmes, floretes i centres de taula.
Dit això, ¿a qui se li acut, en un sopar multitudinari, literari, posar centres de taula amb llibres de valor? És el que va passar, ara fa uns dies, durant la concessió del premi Planeta. Com a centres de taula hi van posar un munt de diguem-ne lligalls fets a base de llibres vells apilonats i coronats amb motius vegetals: branquetes amb fulles ben verdes i una rosa al cim, tot plegat cenyit amb una cordeta prima. ¿Què va passar? Doncs que molts dels comensals van agafar els llibres i se’ls van endur. Era un sopar literari i, encara que al premi Planeta hi assisteixen molts polítics i empresaris als quals els llibres els importen un rave, alguna gent hi havia d’aquesta estranya a la qual li agrada llegir! El que passava amb els lligalls de llibres es va saber perquè Llucia Ramis, com a bona cronista, anava retransmetent per Twitter, pas a pas, el desenvolupament de l’acte.
Doncs resulta que els llibres en qüestió no eren d’aquests l’única suposada virtut dels quals és ser vells perquè, sumada a les fulles verdes i la rosa, aquesta antigor afegeix encara més càrrega xarona al centre en qüestió. A El Periódico, Luis Benavides explica: “La petició de llibres antics per decorar la gala del premi Planeta va arribar la setmana passada a l’associació Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, que la va derivar als seus agremiats, per si n’hi havia cap que hi estava interessat. ‘Personalment no m’interessava. Alguna vegada he llogat llibres per a una cosa semblant i he tingut una mala experiència. Si necessiten llibres per a una obra de teatre o similar, prefereixo fer un preu especial i vendre’ls’, explica el vicepresident del gremi, Albert Casals, també llibreter. Finalment, un agremiat va accedir a llogar centenars de llibres per al sopar literari. En total, cinccents exemplars antics”.
A les taules dels restaurants hi ha salses, aigua, vi, xampany. És tan fàcil que una copa es vessi i els taqui, o que, necessitat d’un paper per anotar un telèfon, algú n’esquinci una pàgina... Quin poc respecte pels llibres, aquest llibrer agremiat que va decidir llogarlos els seus.
¿A qui se li acut, en un sopar multitudinari, literari, posar centres de taula amb llibres de valor?