Pensionistes aprofitats
D’això han estat titllats els pensionistes per part de Carlos Solchaga, d’aprofitats. El que va ser ministre en els dos governs de Felipe González, del 1982 al 1993, primer amb la cartera d’Indústria i Energia i més endavant amb la d’Economia i Hisenda, actualment consultor extern i conseller de grans corporacions, no veu de bon ull que les pensions es revaloritzin segons l’IPC. L’exministre ha manifestat la seva opinió amb paraules contundents: cap dels pensionistes “no ha pagat ni la meitat del que perceben”, de manera que és preferible que es deixi “el sistema d’actualització de les pensions com està”. I encara gràcies, per arrodonir-ho?
Al marge que sigui discutible l’afirmació que tots els pensionistes cobren més del que han pagat, hi ha dues observacions que emergeixen amb nitidesa. La primera concerneix una visió que resulta realment estranya perquè procedeix de qui, havent estat ministre, per força ha de posseir un mínim de talent. El cert és que Solchaga s’expressa com si la renda que els pensionistes ingressen cada mes quedés captiva en un cofre.
Pel que sembla, és com si no fossin consumidors, no paguessin l’IVA inclòs en cada producte o cada servei, no formessin part de l’engranatge econòmic del país. D’altra banda, Solchaga fa cas omís del fet que en la declaració de renda abonen l’IRPF de les seves pensions, les quals, fora d’això, provenen d’unes cotitzacions a Hisenda derivades dels salaris pels quals ja van pagar aquest perpetu IRPF. Així doncs, aprova l’examen, el senyor exministre?
La segona observació es refereix a les futures generacions de pensionistes. Tenint en compte, entre altres fets negatius, que el 91% dels nous contractes són de caràcter temporal, que aquest estiu un 21% dels contractes laborals han estat per a menys d’una setmana, que la gran majoria dels sous no treuen de la precarietat els treballadors, un altre expert a l’estil de Solchaga vindrà a dictaminar que els pensionistes no hauran pagat no ja la meitat sinó ni tan sols la quarta part d’allò que percebin. Malgrat no ser culpables d’haver patit precarietat com a treballadors fins al punt de cotitzar quantitats misèrrimes a la Seguretat Social, serà possible que se’ls consideri més que com a víctimes com a aprofitats. Potser la solució escollida serà, pel bé de l’economia, en majúscules, deixar-los morir d’inanició.