La crisi europea i el xoc amb Orient esclaten al Lliure
Van aconseguir un èxit ressonant al festival Fringe d’Edimburg i ara van de gira pel món amb el seu teatre molt físic i molt polític. Per Suècia, Alemanya, el Brasil, Bòsnia o Irlanda. I ara per Espanya: des d’avui i fins diumenge Nasi Voutsas i Bertrand Lesca desembarquen al Teatre Lliure de Gràcia, i el 16 i 17 de novembre ho faran al teatre de La Abadía de Madrid dins del Festival de Tardor. En tots dos presenten els seus dos primers treballs, Eurohouse i Palmyra, dues reflexions escèniques sobre el món contemporani, sobre el poder i l’abús del poder, tan simples com hàbils i poderoses. Perquè el públic s’identifica inevitablement amb un dels dos personatges que encarnen: a Eurohouse, Voutsas, britànic i grec, és clarament Grècia, la Grècia massacrada durant la crisi del 2007, i Lesca, francès, és la UE alemanya; a Palmyra, la ciutat siriana de l’antiguitat destruïda parcialment per l’EI, Voutsas és Orient, Lesca Occident... i no queda clar on és la civilització.
Tot explicat amb un escenari nu, una activitat imparable, humor, un portàtil des del qual punxen la música i alguns objectes, diu Lesca, que es perceben com a perillosos. Una escala molt alta, uns plats fràgils, unes boletes que poden fer caure... i un martell. “A Palmyra estàvem interessats en la idea de civilització i què significa per als occidentals. Quan veiem les imatges de la destrucció de Palmira als mitjans, quedem consternats. Per què? Què diu això de nosaltres? És un debat sobre què és ser bàrbar”, explica Lesca. A Eurohouse parlen de la crisi grega, que, diu, és parlar d’Europa, del neoliberalisme, del que va passar en la crisi financera... Molta confusió a partir de la qual ells, expliquen, volen experimentar a l’escenari no a través de fets, sinó d’una manera directa, emocional, extraient sentit del que passa, involucrant-hi l’audiència, deixant espai per a la catarsi i començant des de visions de vegades oposades a les opinions que s’esperen.
Eurohouse i Palmyra es complementaran
Lesca i Voutsas van triomfar a Edimburg amb la seva potent barreja de teatre físic i polític
amb One, que parla de la polarització actual a esquerra i dreta, per formar una “trilogia involuntària sobre el poder i l’abús de poder, la manipulació i la política de la revenja”. Es tracta d’una trilogia que vol implicar el públic en els temes que tracten per “fer que s’adonin que tenen una responsabilitat, que en són part, d’això, perquè som part de la UE o dels governs que llancen bombes a l’Orient Mitjà”.