Temibles secrets familiars
Direcció: Jaime Rosales
Intèrprets: Bárbara Lennie, Àlex Brendemühl, Joan Botey, Marisa Paredes
Producció: Espanya-FrançaDinamarca, 2018
Durada: 107 min. Drama En el seu primer llargmetratge com a director, titulat Les hores del dia (2003), Jaime Rosales li va proporcionar el paper d’un individu en permanent col·lisió amb si mateix, i ara Àlex Brendemühl interpreta en Lucas, el torturat fill d’un veterà i prestigiós artista plàstic, en Jaume, un paper a càrrec de Joan Botey, un debutant de... 77 anys, propietari de la masia de l’Empordà on es va rodar la pel·lícula. En Lucas està totalment anul·lat per la celebritat del seu pare, un ésser dictatorial. El veritable protagonisme, però, recau en els personatges femenins, especialment en el que recrea de manera magistral la infatigable Bárbara Lennie, que és la Petra del títol, amb un talent que li està permetent encadenar una pel·lícula rere l’altra. Per fer de Petra el director la va escollir entre 30 actrius. El seu paper és el d’una jove aspirant a la creació artística, en constant recerca del seu passat, molt especialment del seu pare, la identitat del qual continua desconeixent. L’ímpetu per conèixer les seves arrels augmenta després d’haver mort la seva mare, que no l’hi va revelar mai. L’altre personatge femení d’alt voltatge argumental va a càrrec de la sempre convincent Marisa Paredes, la dona de l’irascible i milionari artista pare d’en Lucas. Un repertori amb un carregat bagatge escènic, convertit per Rosales en imatges impactants. Autor també de peces fílmiques tan notables com La soledat
(2007) i Bella joventut (2014), Jaime Rosales va penetrant –sense modificar l’estructura argumental ni la visual– al pou sense fons d’una família víctima de les seves mentides i traïcions. Com diu el personatge de Marisa Paredes: “La culpa és una malaltia que no té remei”. Amb la perversitat habitual de qui s’ho passa bé fent mal als altres, el pare artista assegura: “El sexe sense humiliació no funciona”. En aquesta pel·lícula les humiliacions són freqüents, un film esculpit com una peça d’artesania amb angles que es complementen i ecos shakespearians molt patents. Hi ha força salts temporals, repeticions que es complementen i una divisió de set capítols que es van complementant l’un a l’altre.