Postes de sol i clarobscurs
Direcció: Lee Chang-dong Intèrprets: Yoo Ah-in, Steven Yeun, Jun Jong-seo, Gang Dong-won Producció: Corea del Sud, 2018. Durada: 148 minuts. Drama. Etern candidat al premi Nobel, l’escriptor Haruki Murakami és un d’aquells autors que qualsevol especialista consideraria que les seves novel·les són infilmables. No obstant això, el 2010 Tran Anh Hung va fer una apreciable adaptació de Tòquio blues i ara, Lee Chang-dong, que precisament no dirigia una pel·lícula des del 2010 (la magnífica Poesia), arriba al notable amb una operació singular: quan el normal en les adaptacions és la poda, el cineasta sud-coreà agafa un conte brevíssim de Murakami (Cremar graners, inclòs a L’elefant desapareix) i l’allarga fins a les dues hores i mitja de metratge. No és un film per a tots els paladars, ja que Chang-dong és, visualment i narrativament, molt coherent amb els laberíntics meandres de l’art murakamià, i demana la participació activa de l’espectador.
En efecte, malgrat un primer tram plàcid i cordial, propi d’una comèdia romàntica (la trobada d’un jove aspirant a escriptor amb una amiga de la infantesa, de qui s’enamora instantàniament), la cinta no triga a tornarse esquiva amb la arribada d’un tercer personatge a la recerca d’un triangle (un tipus adinerat i fanfarró que farda de Porsche i a qui la noia ha conegut en un viatge a l’Àfrica). Hi ha una escena magistral, bella i lírica, a la granja del jove enamorat a la vora de la frontera entre les dues Corees, on els tres protagonistes beuen, xerren i fumen herba, i ella, mig despullada, dansa celebrant la posta de sol al so de Miles Davis. És una escena frontissa, que precedeix la desaparició de la noia al més pur estil L’aventura, de Michelangelo Antonioni (ja passava alguna cosa semblant a Tòquio blues), i afegeix més clarobscurs a la història i als personatges; més complexitat i estranyament a una obra que, en clau existencialista i a estones fantàstica (el paper del gat, primer invisible, després visible quan no t’ho esperes, és particularment inquietant), aborda temes com ara l’amor, la solitud, la maldat, el desconcert de les relacions humanes... amb una estranya fascinació.