El nou Messi del braçal
Com a capità l’argentí es mostra comunicatiu i responsable, i dona la cara
Dimarts es van complir 14 anys del debut oficial de Leo Messi amb el Barça. Aquest estiu el crac argentí, que té 31 anys, quatre Champions i cinc Pilotes d’Or, va ser ascendit a capità de l’equip després de la sortida d’Iniesta i el braçal ha variat el seu comportament al vestidor. El mateix Messi considera que és el que li correspon per pes a la plantilla. El deu, fins i tot quan jugava amb el 30, sempre va ser referent a la gespa i demanava la pilota. Ara s’esforça per liderar el Barcelona, també entre bastidors. Respectat i admirat per tots pels seus èxits –amb 33 títols ja és l’home rècord del club–, no vol fallar com a capità.
El braçal ha fet sorgir un Messi nou. D’extrem dret va passar a fals nou, amb Luis Enrique va acceptar tornar a la banda com a punt de partida i ara baixa a rebre per triar la jugada i marcar el ritme. L’última evolució del futbolista té a veure amb el seu caràcter: ha acceptat que li toca estar més exposat que mai.
Durant anys, Messi va fer tot el possible per passar desapercebut de portes endins. Primer va ser Ronaldinho qui el va apadrinar; després van arribar Pinto, Piqué i Cesc; Mascherano li va fer molt de confident, i a l’última etapa és Luis Suárez, veí i amic, qui no se separa d’ell.
En tot aquest temps, Messi ho observava tot. Veia Puyol sempre ser el primer en tot, predicant amb l’exemple; com Xavi cohesionava el grup, i es va fixar en la correcció d’Iniesta. Ells van ser els seus mestres, de qui va heretar el braçal de la senyera, i per això els va esmentar en el seu discurs del Gamper.
Messi no fa res perquè sí. Tot té la seva raó de ser. Des que es va incorporar a la pretemporada, a la ciutat esportiva han apreciat i s’han sorprès per un agradable canvi d’actitud. L’argentí, abans còmode en un cercle de confort, és més comunicatiu al vestidor. No fa distincions i vol tothom ficat i motivat.
I això no només inclou els seus companys, sinó que també es preocupa per tots els empleats del club que treballen al voltant del primer equip barcelonista.
Messi no serà mai un showman com Maradona, però cal recordar que fa vuit anys que els dos grans genis del futbol argentí no coincideixen, des que el Pelusa va ser destituït de l’albiceleste . I Leo ha madurat molt des del 2010. Ha estat pare tres vegades i esportivament ha demostrat una capacitat per entendre el joc i l’esport que no tenia quan era jove i explosiu. Ara ha après a descansar.
S’ha agafat un descans amb l’Argentina, amb la qual ha perdut quatre finals, aprofitant que no hi ha partits oficials ni seleccionador. Caldrà veure què passa quan
s’aclareixi el projecte de l’albiceleste. Mentrestant ja s’ha estalviat dos viatges llargs i en aquesta última aturada ha preferit descansar a la Cerdanya amb tota la família.
Sense el desgast de la selecció, juga menys i rendeix igual que
sempre. Messi de moment ha acumulat 935 minuts (11 gols). Res a veure amb altres anys. Sense anar més lluny, el 2017 va haver de carregar amb la pressió d’haver de classificar l’Argentina per a Rússia en aquell dramàtic partit
a Quito amb un hat-trick. Al seu país ja era habitual que Leo es prodigués als mitjans. Aquí no passava tant, i triava amb comptagotes les aparicions. Això, com a capità, també ha començat a canviar. Entén que ha de donar la cara, en la salut i en la malaltia, com es va veure després de l’empat contra l’Athletic al Camp Nou. “Tenim plantilla i jugadors per no dependre de ningú”, va dir mostrant la confiança en els seus companys, ja que aquell dia li va tocar descansar. A Wembley va sortir i es va corregir a si mateix: “La Champions és especial, és la cirereta del pastís per a tothom. Però no deixarem de banda cap competició. També lluitarem per la Lliga i la Copa”. Messi marca el camí. Dins del camp i també a fora.
ABANS NO S’HI FICAVA Respectat i admirat pel seu futbol al camp, ara vol ser referent també dins del vestidor DE NEN A HOME Amb el coneixement dels 14 anys al primer equip, el crac ha sorprès per la seva maduresa