Territori veu excessiu que Acciona demani 1.000 milions per ATLL
La companyia xifra en més de 700 milions el lucre cessant i els danys
La Generalitat considera “desproporcionada” la quantitat de 1.036 milions d’euros que Acciona i els seus socis en la concessionària Aigües Ter Llobregat (ATLL) reclamen per la liquidació del contracte de gestió d’aquesta empresa i la indemnització per danys i perjudici i lucre cessant en haver-li posat fi 44 anys abans del venciment. El grup que presideix José Manuel Entrecanales ha concretat la seva reclamació en una comunicació enviada a la CNMV, en la qual afirma que la compensació que els correspon puja a 1.074 milions, per bé que d’aquesta xifra cal restar 38 milions “per la liquidació ordinària del contracte”. La quantitat final, segons Acciona, serien els esmentats 1.036 milions.
“No ens inquieten les informacions que Acciona filtra en la defensa dels seus interessos”, va dir en un comunicat el secretari general de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, que va remarcar que “les xifres que reclama (l’empresa) són desproporcionades, no s’ajusten a la sentència i no tenen en compte que el contracte ha estat declarat nul”. Fonts del departament que dirigeix Damià Calvet van recordar que la Generalitat va crear fa uns mesos una comissió liquidadora del contracte d’ATLL que s’encarregarà de determinar “de manera objectiva” la compensació que correspon a Acciona i els seus socis. La comissió està integrada per representants dels departaments de Territori, Economia, el Gabinet Jurídic de la Generalitat i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “En les properes setmanes, la comissió fixarà la quantia que correspongui per la liquidació del contracte i la comunicarà a Acciona”, subratlla el comunicat de Territori. Tot apunta que s’obrirà un contenciós sobre la matèria ja que les xifres de les dues parts seran molt diferents.
Dels més de 1.000 milions que reclama el consorci liderat per Acciona –disposa del 76,05% de les accions–, 305 milions corresponen a la indemnització ja prevista per l’anul·lació del contracte i els altres 769 milions es demanen en concepte de danys i perjudicis, la qual cosa inclouria l’anomenat lucre cessant. Segons ha informat l’empresa, aquestes quantitats se sustenten en els informes pericials efectuats a petició del consorci.
ATLL tornarà a ser una empresa de gestió pública a partir del pròxim 1 de gener. Així ho va decidir la Generalitat el mes de juliol passat després de la sentència del Tribunal Suprem que va declarar no vàlid el procés d’adjudicació que va guanyar Acciona, en competència amb el grup Agbar. Anteriorment, i arran dels recursos
“Les xifres són desproporcionades, no s’ajusten a la sentència”, diu la Generalitat
presentats per Agbar, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va fallar l’any 2015 contra l’adjudicació a Acciona. Fins a l’inici de l’activitat de la nova empresa, l’actual concessionària s’encarrega de prestar el servei en les condicions que fixa el contracte.
ATLL gestiona l’aigua en alta per a les empreses que subministren l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, inclosa la capital, amb 4,5 milions d’habitants. El 2012 se’n va adjudicar la gestió a Acciona per un període de 50 anys i a canvi de 1.000 milions d’euros, la privatització més gran que ha portat a cap la Generalitat i que es va fer amb la urgència d’alleujar l’aleshores disparat dèficit públic autonòmic. Pressupostàriament, els 1.000 milions totals del contracte ja es van apuntar en els comptes del 2012, tot i que els adjudicataris només van desemborsar d’entrada 300 milions. Això va permetre reduir el dèficit d’aquell exercici en cinc dècimes. Ara, just quan el departament que dirigeix Pere Aragonès està preparant els seus pressupostos, s’ha de decidir també com es comptabilitza l’impacte d’aquells 1.000 milions i el cost de la indemnització a Acciona.
El retorn de la companyia a l’òrbita pública va ser avalada pel Parlament. El nou ens es denominarà Aigües Ter-Llobregat (ATL) i tindrà un consell d’administració format únicament per representants de l’Administració catalana. Juntament amb la reversió al sector públic, es va decidir congelar les tarifes aquest any 2018, després de les polèmiques pujades d’anys anteriors.