El Suprem revisarà la seva decisió sobre les hipoteques
Els jutges anuncien que reconsideraran el veredicte en plena caiguda de la banca a la borsa El tribunal deixa en l’aire qui haurà de pagar l’impost d’actes jurídics
0
Tempesta al Suprem. La Sala Contenciosa va estar ahir sota els efectes d’una gran inquietud i va decidir replantejar-se la sentència que establia que el cost de la firma de la hipoteca, l’anomenat impost d’actes jurídics documentats, l’han de pagar els bancs i no els clients. Una sentència que havia emès tot just 24 hores abans.
El desconcert generat per aquesta sentència sobre les hipoteques, i els molts dubtes que havia suscitat, van fer que el president de la Sala, Luis Díez Picazo, convoqués una reunió plenària dels magistrats per revisar –i en el seu cas confirmar, o no– el “gir radical” de la jurisprudència sobre la matèria. Fins que aquest ple –compost per 31 jutges– se celebri, poca seguretat hi ha sobre qui i com podrà beneficiar-se de la nova jurisprudència del Suprem. El que pretén la convocatòria, encara sense data, però ben aviat, és provar de sortir de la incertesa, i donar seguretat jurídica a tothom, clients, bancs i Hisenda.
El canvi produït consisteix que fins ara l’impost d’actes jurídics documentats el pagava el client, que en endavant en quedaria exonerat, en perjudici dels bancs. Ara bé, com es gestionaria aquesta espècie de responsabilitat en cascada no quedava clar ni hi queda. La decisió raonava que els més beneficiats per la hipoteca eren els bancs. I arribava a aquesta concluconcedeix sió tenint en compte que el negoci que s’inscriu és la hipoteca i que el més interessat en l’elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d’aquests negocis és el prestador.
La raó per actuar d’aquesta manera està en què només mitjançant aquesta inscripció l’entitat que el préstec podrà exercitar l’acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca. En altres paraules, la part més interessada en què la hipoteca consti en una escriptura pública i s’inscrigui en el registre és l’entitat bancària, perquè d’aquesta manera s’assegura la recuperació de la quantitat prestada. Ara bé, els bancs no ingressaven cap quantitat. L’impost el cobra la Hisenda pública, en concret a la de les comunitats autònomes.
En mitjans del mateix Suprem, tot i això, s’admetia que les conseqüències d’una decisió com l’adoptada són de molta envergadura, i probablement l’afer hauria hagut de ser analitzat en un ple anteriorment a aquesta decisió. Moltes preguntes queden en l’aire. Per exemple, si les hisendes públiques s’avinguessin a efectuar devolucions, és més que probable que tractessin de repercutir-les als bancs, ja que la mateixa decisió admet que eren els més beneficiats pel sistema ara canviat.
La ja discutida sentència del Suprem atribuïa als bancs, i no als seus clients, la responsabilitat del pagament de l’impost. I hi ha dubtes sobre quina seria la resposta de les entitats financeres. Una d’aquestes possibles contestacions seria la de demanar llavors a les hisendes autonòmiques que llancin els comptes i compensin al seu torn els bancs, perquè els seus números serien diferents si haguessin pogut compensar la càrrega d’assumir aquests impostos amb reduccions en l’impost de so- cietats, per exemple. Per tot això, en mitjans pròxims a l’alt tribunal s’admetia ahir que la sentència de dijous és d’“execució diabòlica”, tenint en compte el repartiment de responsabilitats i l’import de les reclamacions possibles, que com a mínim s’hauria situat en uns 4.000 milions d’euros, un càlcul que és merament orientatiu. Què cal fer davant aquest panorama? I en divendres... Ahir hi va haver desenes de trucades i watsaps creuats entre els magistrats, que un dia després de les sentencia continuaven fent-se moltes preguntes. Per exemple, què cal fer en els despatxos dels notaris mentre hi hagi aquesta incertesa?
En vista de l’incendi, la solució ha estat la de convocar l’esmentat ple de la Sala Contenciosa, que ha modificat la jurisprudència influïda possiblement pel seu canvi de composició. Alguns dels magistrats que van sostenir la doctrina anterior, sobre l’obligatorietat del pagament de l’impost per part dels
clients, ja no formen part d’aquesta instància. Han estat substituïts en els últims anys per jutges nous, amb una altra visió. Però ara cal donar seguretat a les parts, perquè estan en tràmit altres processos similars, i es tracta d’evitar el perill que en assumptes semblants es produeixin sentències contradictòries. El comunicat del president de la Sala Contenciosa convocant el ple ho justifica afirmant que la decisió dictada suposa “un gir radical” de la jurisprudència. Afegeix que l’acordat implica una “enorme repercussió econòmica i social”. En vista de tot això, Díez Picazo va decidir deixar sense efecte els assenyalaments sobre recursos de cassació pendents amb un objecte similar. L’objectiu és que no hi hagi cap sentència més sobre l’assumpte fins que s’hagin unificat criteris. La diferència fonamental és que la decisió controvertida l’han pres sis magistrats d’una secció de la sala, i ara intervindran tots.
El TS addueix “el gir radical de jurisprudència” per deixar sense efecte la decisió
El canvi de doctrina s’explica també pel canvi generacional a la sala