Èxode d’Itàlia
Els inversors estrangers han retirat en els últims cinc mesos més de 80.000 milions en bons del Tresor italià.
El projecte de pressupostos italià resulta indigest per als inversors estrangers. El que es cuina al Govern de Roma no fa bona olor i el capital en fuig.
El saldo net de les operacions sobre bons del Tresor i obligacions de les societats dutes a terme pels estrangers el mes d’agost va registrar una sortida de 18.000 milions d’euros, segons dades difoses ahir. Des de maig, l’hemorràgia ja suma 81.000 milions d’euros: uns diners que abans estaven a Itàlia i que ara viatgen a altres destinacions. Si es considera que el BCE fins ara ha comprat dos terços de les emissions de deute italià i que, a partir de l’any que ve, deixarà de fer-ho, la pèrdua de confiança dels inversors estrangers és motiu d’especial preocupació.
No és estrany que el diferencial entre l’interès dels bons italians a deu anys i els seus homòlegs alemanys se situés aquest divendres prop de 340 punts bàsics, el seu diferencial més gran respecte del bund des d’abril del 2013. En aquest context, el cost del deute pot disparar-se i posar en perill no només les finances públiques, sinó el balanç de les entitats financeres.
Aquesta situació és la que va portar ahir a la nit a l’agència Moody’s a rebaixar un esglaó la qualificació italiana per deixar-la en Baa3, l’últim pas abans del bo escombraria.
En aquest sentit, l’agència de qualificació Fitch va emetre ahir una nota d’advertència. “Els bancs italians tenen una exposició directa al deute sobirà a través de les seves carteres de deute del Govern italià, ja que els diferencials més grans d’aquest deute provoca una erosió del capital”, apunta Fitch, que haurà d’emetre un judici a finals d’aquest mes.
De moment els pressupostos del govern populista no han obtingut el vistiplau ni de la Comissió Europea, ni del Tribunal de Comptes, ni de l’Oficina Parlamentària. L’aspecte més polèmic rau en el dèficit, que augmentaria en el 2,4% del PIB, en un pla d’amnistia fiscal i en algunes previsions de creixement poc realistes. Ahir el Banc d’Itàlia va informar que en el tercer trimestre el país va créixer un modest 0,1%.
“Si un trenca aquestes regles i Itàlia s’allunya de Maastricht, això significa que Itàlia s’està posant en perill i, per descomptat, està posant en perill els altres”, va dir ahir el canceller austríac, Sebastian Kurz. “Nosaltres, en tant que Unió Europea, no estem preparats per assumir aquest risc”.
El comissari europeu d’Afers Econòmics, Pierre Moscovici, va excloure ahir que la incertesa i les tensions amb Itàlia puguin exercir d’efecte contagi per a la resta de països europeus, però el mercat envia senyals en direcció oposada.
El rendiment dels bons a 10 anys d’Espanya va pujar ahir nou punts bàsics fins a l’1,82 per cent, el nivell més alt des de març del 2017. Els de Portugal van augmentar en un marge similar, mentre que el diferencial dels títols a 10 anys de Bèlgica i França sobre l’alemany es va ampliar al nivell més alt des del 2017.
La prima de risc es dispara a màxims des del 2013 davant les incògnites del pròxim pressupost