“A Nova Caledònia guanyarà el no a la independència”
Philippe Gomès, diputat de l’Assemblea Nacional francesa
Els habitants de Nova Caledònia, un arxipèlag francès a l’oceà Pacífic, a 17.000 quilòmetres de la metròpolis, votaran el proper 4 de novembre en un referèndum d’autodeterminació. La pregunta diu així: “Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i esdevingui independent?”. Els sondejos anticipen una còmoda victòria del no, però si el resultat fos més estret del previst, el debat podria no quedar tancat i seria imaginable una altra consulta en el futur. El Govern francès manté oficialment la neutralitat i no fa campanya, encara que és obvi que prefereix que el territori no se separi.
Als anys vuitanta del segle passat es va desencadenar a Nova Caledònia –que pertany a França des del 1853 i té uns 270.000 habitants– un greu enfrontament armat. Hi va haver accions terroristes dels independentistes canacs (el poble autòcton) i la consegüent repressió de l’Estat francès. Finalment es va arribar a un acord polític sobre una àmplia autonomia i la possibilitat futura de votar sobre la independència. En una conversa amb La Vanguardia, Philippe Gomès, diputat de centredreta a l’Assemblea Nacional, a París, i expresident de l’Executiu de Nova Caledònia, va expressar el seu convenciment que el no triomfarà, per motius demogràfics i perquè fins i tot un sector dels independentistes veu inviable un Estat propi. Gomès, de 59 anys, va néixer a Algèria quan era francesa. El seu avi patern, natural d’Alacant, es diu Gómez. Però quan a l’avui diputat el van registrar, a Algèria, hi va haver un error i no es va reparar mai. Quan ell era adolescent, Gomès i la seva família es van mudar a Nova Caledònia, on el seu pare era funcionari de policia.
Per què està tan confiat que guanyarà el no?
Estic segur que la majoria de la població, set ciutadans sobre deu, votarà no a la independència. Per què? Perquè en les eleccions dels últims vint anys el 60% han donat suport a candidats no independentistes. No veig per què en el referèndum s’hauria de votar en un sentit diferent que en els comicis provincials i locals. És més, penso que hi haurà ara fins i tot un 70% perquè és un escrutini divers. En les eleccions locals s’expressa una sensibilitat, una filosofia, i (els canacs) raonen pensant en la lluita que van lliurar els seus grans.
Per què creu que ara serà diferent?
Davant el referèndum la qüestió no és si votar una llista independentista, sinó si plantejar-se si el meu país està preparat per convertirse en un Estat independent i assumir el conjunt de competències. Crec que un cert nombre de caledonians que voten independentista en les eleccions ho faran contra la separació o s’abstindran perquè fins i tot si són independentistes, consideren que el seu país no té els mitjans per convertir-se en un Estat independent.
En què ha canviat la situació respecte a fa 30 o 40 anys, quan l’independentisme va desencadenar violència? El desig secessionista de la població canaca és menys fort?
En el moment de la reivindicació independentista hi havia tres qüestions que l’alimentaven. La primera era el reconeixement de la identitat canaca, que en aquella època estava poc o gens reconeguda. Avui ho està plenament. Hi ha un centre cultural canac de notorietat internacional, el centre Jean-Marie Tjibaou (l’històric líder canac, assassinat per un altre membre de la seva ètnia, el 1989), obra de l’arquitecte Renzo Piano. Tenim les institucions tribals tradicionals, els consells d’ancians; la toponímia canaca dels llocs ha estat restablerta, l’ensenyament de la llengua i la cultura canaca a l’escola. També es van tornar als canacs 100.000 hectàrees de terra que havia estat espoliada per la colonització. De manera que la reivindicació identitària, que va estar en l’origen de la reivindicació independentista,
avui ha estat àmpliament satisfeta.
Quines són les altres raons?
Els independentistes deien que no volien ser governats per França, que volien governar-se per ells mateixos. Doncs bé, 30 anys després, ara ens autogovernem en tots els aspectes de la vida social, menys en les competències sobiranes, com l’ordre públic, la defensa, la justícia i la moneda. Les coses han canviat profundament. I l’última raó eren les condicions de vida. Hi havia un contrast molt fort entre el nord (majoritàriament canac) i el sud (amb habitants d’origen francès i altres europeus). Després del que nosaltres anomenem “política de reequilibri”, la població canaca té les mateixes condicions de vida en termes d’escoles, subministrament d’aigua potable, carreteres asfaltades. Per tant, els tres motors de la reivindicació independentista, la identitat, governar-se per ells mateixos i la igualtat de condicions de vida, han estat satisfets. Molts dels qui van lluitar per la independència pensen que el seu combat va donar els seus fruits i que cal parar-se aquí.
Amb tot, Nova Caledònia està a 17.000 quilòmetres de França. No es pot revifar l’independentisme en el futur? La reivindicació independentista subsistirà perquè la civilització canaca té 3.000 anys. Sense totes aquelles poblacions europees i d’Oceania que es van assentar aquí des de fa 165 anys i van construir el país, Nova Caledònia seria sens dubte un Estat independent com els altres països melanesis de la regió, les illes Fidji, les Salomó o Vanuatu. La diferència amb nosaltres és que la història es va escriure com es va escriure i avui, sobre els 175.000 caledonians que votaran, 80.000 són d’origen canac i 94.000 són caledonians d’origen no canac. Que els autòctons i els qui van venir després i van construir el país decideixin junts va ser consensuat entre Jean-Marie Tjibaou i Jacques Lafleur (líder unionista) fa trenta anys en els acords de Matignon. La nostra trajectòria històrica és singular i diria que única al món. Encara que una part dels canacs sigui encara independentista, la composició demogràfica és la que és. França és el vincle entre tots nosaltres, la seva llengua, els valors de la República, l’escola pública. A més, França ens protegeix. Som un petit país de menys de 300.000 habitants. Això no és res. Tenir policia, defensa i justícia no és viable, no és realista, en termes financers i humans. Tampoc no és realista en termes d’imparcialitat. En un petit Estat es corre el risc de caure sota el control dels clans. La República ens protegeix també dels predadors exteriors com la Xina, que està colonitzant tot el Pacífic. De segur que colonitzaria amb rapidesa Nova Caledònia perquè tenim les segones reserves del món de níquel. És una possessió molt cobejada.
Tot i que les circumstàncies són molt diferents, ha seguit la qüestió catalana? Què n’opina? Sí, sens dubte. Crec que tots els pobles que, per història, tenen una identitat molt forta i que van ser reprimits en un determinat moment, com va succeir a Espanya, tenen el dret d’existir per ells mateixos. És legítim. Però si es permet a Europa que cada identitat existeixi per si mateixa, anirem cap a una balcanització i això no és aconsellable.
AMENAÇA EXTERIOR “França ens protegeix de predadors com la Xina, que està colonitzant el Pacífic”
IDENTITAT I AUTONOMIA
“Les principals reivindicacions dels canacs han estat satisfetes”