El teu avatar et cuida
Augmenta la prescripció de tecnologia per modificar i millorar conductes relacionades amb la salut
Si ja teniu clar el terme
millennial i coneixeu la generació Z, potser us interessa començar a familiaritzar-vos amb la generació avatar. És un concepte molt incipient, però ja s’ha sentit en algun fòrum sobre tendències de futur per referir-se al conjunt de persones que, els pròxims anys, conviuran amb un avatar personal, hologràfic, que estarà a la seva disposició 24 hores al dia i set dies a la setmana. I aquest avatar coneixerà el genoma de l’usuari, el seu comportament, els hàbits passats, les patologies, els diagnòstics i els tractaments mèdics, i amb tota aquesta informació li oferirà un pla d’acció per cuidar més bé la seva salut en nom d’uns objectius probabilístics de benestar futur.
Sense esperar aquests hologrames, els metges i els gestors sanitaris ja han començat a apostar per l’ús d’avatars per fomentar l’autocura dels malalts. Durant l’última edició de l’XPatient Barcelona Congress –dedicat a analitzar els canvis necessaris per situar els pacients al centre del sistema d’atenció sanitària–, es va debatre l’impacte que aquests avatars especialitzats, recolzats en intel∙ligència artificial, poden tenir en la cura i el tractament dels pacients crònics i, molt especialment, en el de la gent gran.
“Aquests avatars són persones virtuals que tindrem a la nostra tauleta o al nostre mòbil, a l’estil de una veu de la consciència, que interactuaran amb l’usuari oferint-li dades i pautes d’interès per portar una vida saludable, però de manera personalitzada –en funció de les circumstàncies i la situació específica de cadascú– i especialitzada per àmbits mèdics perquè l’usuari pugui prendre les seves decisions”, explica Vicente Traver, que dirigeix el grup d’innovacions tecnològiques per a la salut i el benestar de l’institut Itaca-Universitat Politècnica de València.
Traver participa en el projecte europeu Council of Coaches, que té l’objectiu de desenvolupar un grup d’avatars entrenadors que, aprofitant els últims avenços en intel∙ligència artificial i realitat virtual, funcionin com a consellers de salut personal, ajudant cada usuari a aconseguir els objectius que es marqui i a tenir un envelliment més saludable.
“El nostre element diferenciador és que hi haurà diversos entrenadors virtuals per a cada usuari, cadascun especialitzat en un àmbit, i podran interactuar discutint temes tant amb l’usuari com entre ells; per exemple, si una persona pregunta si pot prendre cafè, la perspectiva d’un cardiòleg, d’un endocrinòleg i d’un metge del son pot ser diferent, i és convenient que l’interessat rebi informació de tots ells per poder prendre una decisió”, comenta Traver.
I afegeix que aquests avatars tindran informació personalitzada de cada usuari per saber-ne els gustos, les preferències i l’estat de salut. Més enllà que alguns paràmetres els introdueixin metges o altres persones, la idea és que el sistema es personalitzi amb la informació que reculli des del mòbil de l’usuari, amb el permís de l’usuari mateix, per conèixer-lo al màxim”. L’investigador creu que aquesta mena d’avatars poden resultar especialment beneficiosos per promoure hàbits saludables en persones grans –si bé també s’ha emprovat l’efectivitat dels avatars en nens i persones amb malalties mentals– per la via de motivar-los a fer activitats físiques i mentals, i insistint en la importància que mantinguin activitats socials i uns bons hàbits alimentaris.
De fet, el Council of Coaches no és l’únic projecte d’avatars per a la cura de gent gran que finança la Unió Europea. El grup d’investigació Speech Interactive de la Universitat del País Basc lidera el projecte Empathic per desenvolu-
par un avatar que, des del mòbil, la tauleta o la televisió, identifiqui els canvis emocionals i de rutines de la gent gran i les persuadeixi de dur a terme accions que els millorin l’alimentació, l’activitat física o la vida social (vegeu La Vanguardia del 13/XI/2017). Sigui en forma d’avatar o no, cada vegada hi ha més professionals sanitaris que prescriuen tecnologia perquè els seus pacients es cuidin més i millor. “La tecnologia hi és, les persones fan servir el mòbil –també la gent gran– i això ha fet canviar els hàbits i la manera de relacionar-se; per tant, és lògic aprofitar aquestes eines també en la comunicació metge-pacient i en l’autocura”, argumenten Aurora Fernández Polo, adjunta del servei de farmàcia de l’hospital Vall d’Hebron, i Joan Escarrabill, director del programa d’atenció a la cronicitat del Clínic.
Fernández, acostumada a tractar amb malalts crònics que requereixen tractaments llargs i de vegades difícils d’administrar, emfatitza la utilitat de la tecnologia, per exemple per millorar l’eficàcia dels tractaments. “Els medicaments són potents, però si no te’ls prens, no són eficaços, de manera que una aplicació de mòbil que planifiqui les preses en funció del teu estil de vida i de les teves necessitats, que et recordi si l’has pres o no, si val més integrar la medicació amb menjar o no, si has d’anar amb compte per no barrejar-la amb certs aliments o fàrmacs, pot resultar de gran ajuda per millorar la salut per la via de seguir més bé el tractament prescrit”, explica.
A Vall d’Hebron, per exemple, han desenvolupat una aplicació per als pacients amb patologies cròniques respiratòries –Air4Life– que, a través d’un joc, motiva el malalt a millorar l’adherència que té al tractament i a fer més exercici cada dia per millorar l’estat de salut i així respirar més bé. “Els pacients, sobretot els més joves, porten tot el dia el mòbil a sobre amb tecnologia que monitora l’activitat física, les hores de son, etcètera; per tant, es tracta d’aprofitar tot això en benefici de la seva salut, perquè al pacient no li corresponen les decisions mèdiques, però sí que és responsable de la seva cura i de seguir els hàbits que prescriu el metge ”, diu Férnandez. I apunta que l’experiència amb Air4Life està sent positiva perquè millora l’adherència al tractament i els pacients augmenten l’activitat física, si bé l’impacte baixa al cap d’uns mesos.
Escarrabill assegura que la tecnologia està canviant la pràctica professional i dona més autonomia i poder al pacient, però adverteix que el sistema sanitari tampoc no ha d’externalitzar la responsabilitat de la cura perquè els condicionants socials tenen un paper determinant en la salut i no tothom té els recursos –ni econòmics ni d’altra mena– per autocuidar-se.
També crida l’atenció sobre la importància de fer servir la tecnologia per atendre necessitats no cobertes dels pacients preguntant-los a ells, sense fer suposicions, perquè realment n’integrin l’ús i els resultin útils per cuidar-se perquè, si no, passa –com es va exposar en l’últim Congrés d’Atenció al Pacient Crònic celebrat a Saragossa– que dels centenars de milers d’aplicacions de salut ofertes tan sols un percentatge molt petit aconsegueix fidelitzar els usuaris.
TRACTAMENTS MÉS EFICAÇOS Una app adapta la presa de fàrmacs al pacient i alerta d’interaccions
CANVIS EN LA PRÀCTICA MÈDICA
Joan Escarrabill: “No hem d’externalitzar la responsabilitat de la cura”