La pedrera renaturalitzada
Acaba la restauració de la zona d’extracció minera del turó de Montcada, que permetrà ampliar l’ús públic de Collserola
El paisatge de l’antiga pedrera de roca calcària del turó de Montcada sembla irreconeixible. El gran forat àrid i polsós, ple de camins i trinxeres d’on s’extreia el material per fabricar el ciment, avui és una esplanada verda i frondosa. La recuperació d’aquest lloc és un dels millors exemples de restauració d’Espanya d’un lloc degradat durant decennis per les activitats extractives.
Viatjar amb cotxe entre Barcelona i Girona per l’autopista ha ofert durant anys la inquietant imatge d’una muntanya que anava sent devorada a poc a poc (cimentera Asland, després LafargeHolcim). Tot indicava que el turó de Montcada desapareixeria dels mapes. Però no ha estat així. S’ha conservat la punta final del turó i la gran fondalada d’excavació s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge per als amants d’una natura que demana una segona oportunitat.
Sobre l’antiga pedrera, l’empresa Lafarge ha desenvolupat una última actuació (14 ha) en què ha fugit de les repoblacions forestals indiscriminades i rutinàries. A l’enclavament s’hi ha creat un puzle on es combinen zones espaioses (idònies perquè puguin caçar algunes espècies), arbredes (alzines i roures, a més de pi blanc) i ambients aquàtics i rocosos (per millorar els hàbitats de ducs, altres ocells, rèptils, amfibis, i de freixes i salzes). Prèviament, sobre el terreny de la vella pedrera s’hi van abocar dos milions de tones de terres procedents de les grans infraestructures de Barcelona (la línia 9 del metro, de l’AVE o de la plaça de les Glòries). Així, s’ha creat un terra irregular amb un pendent lleuger on s’ha esborrat tot rastre de la pedrera.
Així serà possible ampliar encara més l’ús públic del turó de Montcada, una opció que ja es va iniciar fa uns anys i que ha permès al públic veure les primeres reforestacions dels anys vuitanta, entre altres actuacions d’adequació. L’empresa propietària va decidir que les zones recuperades poguessin ser visitables i va presentar un projecte amb aquesta finalitat. Això va passar quan el turó de Montcada es va incorporar al parc natural de Collserola arran de la creació d’aquest espai protegit el 2010, que té uns senders que són recorreguts pels veïns de Montcada, excursionistes barcelonins i altres amants de la serra de Collserola.
Per dur a terme aquestes actuacions s’han seguit els criteris paisatgístics i de conservació dictats des del patronat de Collserola, que gestiona el parc. “A tota hora, hem intentat compatibilitzar la instal∙lació de serveis per a ús públic i la conservació de la biodiversitat, que és el que volíem”, diu Jaume Ramon, cap de medi ambient de la fàbrica de LafargeHolcim a Montcada.
Quan es passeja per les zones recuperades sorprenen els racons i miradors repartits per aquesta illa de natura, assetjada entre les carreteres d’accés a Barcelona, però on sobreviu una fauna diversa (ducs i ocells nidificants, senglars, ratpenats, gripaus, serps). El futur gran repte és unir-la a la serra de Collserola amb un corredor biològic.
La visita permet observar com s’han sanejat fonts, col∙locat bancs, creat zones de pícnic i senyalitzat els senders, sense que faltin llacunes per als amfibis o les caixes-niu per a ocells. A la Font de la Mitja Costa, els cartells informen sobre l’històric i desaparegut castell de Montcada, una construcció medieval que culminava el turó i que va ser enderrocada per Felip V el 1713. “Les restes ja no hi eren quan es va iniciar l’explotació d’aquesta pedrera el 1917, eh!”, precisa diligent Jaume Ramon.
–Potser aquelles últimes pedres van servir d’origen per a la primera pedrera –fem broma sense fonament.
La recuperació de l’espai culmina als 100 anys d’haver-se iniciat l’explotació minera d’aquesta pedrera (1917), un lloc seleccionat per reunir tres dels quatre elements necessaris per fabricar ciment (calç, sílice i alumini, però manca ferro).
L’obligació de restaurar ve donada per la llei d’Activitats Extractives (1982), que exigeix a les mineres deixar la zona en el seu estat original. Tot i això, continua l’aprofitament de la pissarra per obtenir sílice (per a la qual cosa no hi ha un final previst, malgrat que queden més de 30 anys d’extracció al ritme de consum de ciment actual).
Des del 2012, Lafarge compta amb la col∙laboració d’Acer, una entitat ambientalista que (a través d’un acord de custòdia) s’encarrega de facilitar l’accés públic al lloc i de difondre i divulgar els valors naturals del conjunt. “D’aquesta manera, experts en conservació es comprometen a vetllar per les actuacions dutes a terme”, diu la seva responsable de projectes, la biòloga Montserrat López. Acer fa un seguiment de la biodiversitat present a la finca del turó de Montcada, cosa que ha permès detectar espècies de flora i fauna molt singulars (les orquídies gegant i abellera, el gripau corredor o papallones de gran valor), i actuar contra les espècies invasores.
Espais oberts, rocosos i aquàtics, i arbredes componen l’enclavament creat per Lafarge