Una vetllada per a tot el planeta
Manuel Valls és l’home de moda. La seva presència al sopar del Planeta amb Susana Gallardo va centrar l’atenció
No passa gaires vegades que l’anomenada societat es pugui reunir en un acte social. Ja no estan de moda. De fet, cada any cal esperar al 15 d’octubre, amb l’excusa del sopar de lliurament del premi Planeta, per posar-se al dia del que passa a Barcelona. Com que la cita és cultural, el gruix de convidats porta el títol d’escriptor, cosa que, de vegades, és més una simple descripció de l’activitat principal d’algun d’ells que no pas de la transcendència del que acaben firmant. Mentre que el gruix de convidats estava format pels anomenats autors, en realitat les estrelles van ser els que estan destinats a figurar als escrits, com li ha passat a Pedro Horrach, el fiscal del cas Nóos, protagonista del llibre Pedro Horrach, el fiscal que puso en jaque a la corrupción (Península), en què l’ara advocat es mostra com a flagell dels tramposos. Però si algú va centrar les mirades dilluns passat, aquest va ser Manuel Valls, flamant candidat a l’alcaldia de Barcelona, que va assistir al sopar amb la seva parella, Susana Gallardo ,un amor que va néixer a l’estiu i que ha superat la tardor. Van acaparar els focus, els comentaris i gairebé tanta enveja, entre ells i elles, com la que genera l’escriptor Ildefonso Falcones, autor de La catedral del mar, que no va guanyar el Planeta però sí uns quants milions d’euros gràcies als exemplars venuts. També va despertar enveja l’estil de Carmen Posadas, escriptora i jurat del premi Planeta, per a qui sembla que no passin els segles. Ja ha superat les comparacions amb Isabel Preysler, dos anys més gran (65 i 67 respectivament), que ja és una figura de cera, dins i fora del museu, i que divendres de la setmana passada, amb un gest cap a la seva llegenda, va caminar com una geisha pels salons del Palau Reial per evitar de caure d’uns talons de 15 centímetres. La seguia atent el seu nòvio, Mario Vargas Llosa, guanyador al seu dia d’un Planeta, que aquest any es va perdre la cita barcelonina i l’oportunitat de creuar-se en el sopar amb Javier Godó i Marisa Falcó, comtes de Godó, Isak Andik, Sol Daurella i Carles Vilarrubí, Josep Sánchez-Llibre, Pere Navarro, Jaume Guardiola, Miguel Durán, Joan Coscubiela, Artur Mas i Helena Rakosnik, José Montilla, Xavier García-Albiol, Oriol Aguilà i Marta Gelpí, Santi Vila, Jaume Collboni, José María Xercavins, Nuria Cabutí, Miquel Roca i Anna Segarra, Manolo Garí, Pau Guardans, Enrique Lacalle i Chantal Muls, Enric Crous i Montse Aguilera, Alba Tous, Luis Conde, Ainhoa Grandes, Sergio Oslé, Justo Molinero, Luis del Olmo, Alberto Chicote, Miguel Ángel Muñoz i Nuria Gago, que va fer parella, no se sap si ocasional o permanent, amb Antonio de la Torre, que està tenint molt d’èxit amb el seu paper a la pel∙lícula El reino. Marta Rivera de la Cruz, escriptora i diputada, i també aristòcrata d’ençà que es va casar amb Marcial Martelo de la Maza, marquès d’Almeiras, va fer pinya amb Inés Arrimadas i el seu marit, Xavier Cima. La líder catalana de Ciutadans es va permetre una nit feliç després dels tràngols que li fan passar a la tribuna del Parlament.
A la taula principal, en absència de representants de la Generalitat i en presència de l’alcaldessa, Ada Colau, al costat de José Crehueras, capitost del Grup Planeta, va presidir el sopar el ministre de Cultura, José Girao, que durant la nit es va creuar amb el seu antecessor, Màxim Huerta, reincorporat a la llum després d’alguns mesos desaparegut després del seu efímer pas pel ministeri, i dedicat ara a la promoció del seu nou llibre. París serà toujours París (Lunwerg). Doncs això, el sopar del Planeta sempre serà el sopar del Planeta.