Actitud Harper’s
A l’octubre és quan floreixen particularment les capçaleres més importants del nostre país. Quan els dies s’escurcen i les cames comencen a amagar-se tímidament, aquestes capçaleres allarguen l’estiu, es neguen que les nits de Netflix s’imposin com a rutina i aconsegueixen que les seves festes siguin, durant unes hores, micromons de diversió.
Un ambient de diversió va ser el que es va palpar dimecres a la festa que vam viure a la sala madrilenya Gunilla. L’amfitriona, Harper’s Bazaar –una meravellosa Rossy de Palma com a mestra de cerimònies–, i el motiu, el lliurament dels seus premis Actitud. Aquesta vegada no només hi anava com a convidada, sinó en qualitat de premiada. Per això aquell matí el meu nerviosisme es va despertar amb un caràcter especialment afable.
Els dies de festa tenen una certa semblança als dies de casament. Imprevistos matiners, encàrrecs in extremis, la beneïda aparició del meu dos en un àngel custodi, Ramón Ríos, i quan te n’adones el cotxe espera pacientment a la porta de casa. Em continua emocionant assistir a aquesta mena d’actes, en què la indústria s’esforça a fer que tots els detalls comptin i uneixen tota la seva cura per fer-te sentir la protagonista d’una pel∙lícula. Per a l’ocasió, el mestre Lorenzo Serafini –dissenyador al capdavant de Philosophy– va crear una joia de somni materialitzada en un vestit vermell brillant amb muscleres, escot a l’esquena i un insinuador tall posterior.
El meu guardó corresponia a la categoria de Style Icon. Estil. Quin concepte tan senzill i complex alhora. Amb estil s’hi neix o s’ha de crear? Tot depèn precisament de l’actitud que agafes davant la moda i del fet que t’envoltis d’impecables professionals amb la màxima d’engrandir el teu potencial. Aquest premi és la suma del talent de tots aquells dissenyadors que en algun moment han confiat en la meva personalitat per defensar alguna de les seves obres d’art. Juanjo Oliva, Stephane Rolland, Elie Saab, Giambattista Valli o Yves Saint Laurent –amb qui va començar tot– són alguns dels grans mestres. La seva màgia m’ha envoltat en el meu camí.
L’estil és com l’èxit. El pots dur a la sang, en la manera
Encara em costa de creure que el meu estil inspiri els altres i que la meva feina encara continuï generant sentiments
de ser, però cal treballar-lo. Vint-i-cinc anys de trajectòria professional es deuen a la perseverança i tenacitat, no només meva sinó dels models que segueixo; el meu equip, liderat per la meva amiga Mencía; la família, fotògrafs, estilistes, maquilladors i amics que equilibren la teva existència, t’agafen amb força i et motiven per continuar expressant-te a través de la moda.
Encara em costa de creure que el meu estil inspiri els altres i que la meva feina encara continuï generant sentiments. Aquest és el meu veritable triomf.