Passió per les motos
SALVADOR GASCÓN (1946-2018) Restaurador i impulsor del motociclisme valencià
No pot entendre’s l’auge, la passió i afició pel motociclisme a la Comunitat Valenciana sense recórrer a la figura de Salvador Gascón. Un home que estimava tant aquest esport com el seu ofici, el de cuiner; amb un restaurant, ubicat a l’Estany de Cullera, tocant a la desembocadura del Xúquer, que va assolir la categoria de mític, amb aquells arrossos valencians que pocs com ell sabien convertir en una experiència gastronòmica. No en va, xefs de la talla com Quique Dacosta, Ricard Camarena, Javier Andrés o Bernd Knöller han lamentat la seva mort, perquè Salvador Gascón va ser un artesà de la cuina que va saber seduir els paladars més exquisits de tots els que des de fora de la Comunitat Valenciana van voler anar al seu laboratori culinari, a tocar de la Mediterrània.
Però la faceta singular, la que més s’ha de subratllar d’aquest home enorme, d’amplis bigotis i presència imponent, era la seva debilitat pel motociclisme. Va ser una constant en la seva vida, fins al punt que va col∙laborar en l’ascens al podi mundial de pilots valencians com el malaguanyat Ricardo Tormo, Jorge Martínez ‘Aspar’ o Julián Miralles, a qui va prestar diners, temps i recursos per assolir les seves metes. Tot i que el reconeixement més important és el d’haver aconseguit impulsar l’actual Circuit de Xest Ricardo Tormo, seu avui del GP de Motociclisme i referència mundial d’aquest esport. Va ser, francament, una obsessió en la seva vida, que els valencians disposessin d’un circuit en condicions per a les curses de motos. Des de molt jove va lluitar per aquest objectiu, fart d’organitzar curses en pobles on els pilots es jugaven la vida en cada revolt, protegits per improvisades contencions elaborades amb bales de palla o pneumàtics de rodes de camió; i on era impossible atreure grans competicions espanyoles, europees i mundials; i menys encara pilots de gran nivell.
Els que vam tenir la sort de coneixe’l, tant per la seva cuina com per la seva entrega al motociclisme, recordem que com a president de la Federació Autonòmica de Motociclisme, que va presidir des de l’any 1982 fins al 2009, va anar a totes per convèncer el govern de Joan Lerma de la necessitat de comptar amb aquella infraestructura. L’empenyien fets com l’accident de Ricardo Tormo, que va tenir lloc provant una moto l’any 1984 en un circuit urbà sense mesures de seguretat. El ja llavors campió mundial no va poder tornar mai més a enfilar-se a una moto; les ferides sofertes van ser terribles i va faltar poc perquè no li amputessin una cama. Tanmateix, l’executiu socialista no va acceptar mai un objectiu en què Salvador Gascón va aconseguir el suport de desenes de milers de valencians.
Curiosament va ser el PP, que va arribar a la Generalitat Valenciana l’any 1995, el que va acceptar el repte de construir aquell circuit, i va ser el president valencià Eduardo Zaplana qui el va inaugurar envoltat de l’elit del motociclisme valencià. Es diu, i amb raó, que de totes les coses que el PP va construir durant els seus 20 anys de govern autonòmic, l’única que tenia sentit, i que ha estat rendible, era aquell circuit, l’activitat del qual cada cap de setmana és frenètica. Salvador Gascón va passar els seus últims anys organitzant competicions des del Club de Motociclisme de Cullera i donant suport a joves promeses; sense deixar de debatre amb els seus amics sobre el present i futur d’aquest esport; davant una bona paella, un bon arròs de peix (una de les seves millors especialitats) o una d’aquelles llisses llobarreres a la sal que es pescaven al Xúquer davant el seu restaurant i que directament saltaven a la cuina.