Assalt a la Fàbrica d’Armes
Per a molts asturians, l’antiga Fàbrica d’Armes de la Vega, reconvertida en espai cultural, deu haver representat el gran descobriment d’aquesta setmana. Aquest conjunt de construccions industrials semiabandonades entre arbratges, propietat del Ministeri de Defensa, ja havia acollit algunes activitats, però cap com el cicle Fàbrica Scorsese. Des del dijous 11 fins demà, projeccions, debats, concerts i diverses trobades, algunes d’obertes, d’altres per a públic especialitzat, amb el director italoamericà, premi de la Fundació Princesa d’Astúries de les Arts 2018, omplen els seus imponents i desmanegats salons.
El passeig per aquesta antiga Fàbrica d’Oviedo s’ha carregat de referents fílmics. Un ring sobre el qual es projecten imatges de Toro salvatge. Un taxi com el de Taxi driver. La recreació d’un escenari de Gangs of New York. A mesura que cau la tarda, tot es torna més i més espectral. Prop de deu mil persones els han contemplat aquests dies.
“Fa molts anys que la fundació programa actes públics amb els premiats, però en fa set o vuit que per a nosaltres aquesta projecció constitueix un objectiu bàsic. En aquesta convocatòria hem desplegat més de cinquanta activitats al llarg de tota la setmana dels guardons”, assenyala la directora de l’FPA, Teresa Sanjurjo.
Algunes arriben a convocar més de 1.500 assistents. Va ser el cas de la xerrada d’Alma Guillermoprieto amb integrants de clubs de lectura de la xarxa de biblioteques públiques del Principat d’Astúries i set comunitats autònomes més, moderada per Juan Cruz. Aquesta pionera mexicana de l’escriptura de no-ficció, una de les dues reporteres que el 1981 va revelar les matances del Salvador, ha defensat a Astúries la vigència del “periodisme corrent” com a salvaguarda de la democràcia.
“Una de les iniciatives que funcionen més bé és el cicle Toma la Palabra, amb què arribem a més de 6.000 escolars”, afegeix Sanjurjo. Dimecres passat, per exemple, l’alpinista polonès Krzysztof Wielicki es desplaçava a l’institut Paula Frasinetti d’Avilés per explicar els punts culminants, en tots els sentits, de la seva carrera i desgranar els seus 14 vuit mils.
Aquest any Wielicki ha guanyat el premi d’Esports juntament amb Reinhold Messer, gran llegenda de la seva especialitat, que en les seves manifestacions públiques d’Oviedo s’ha cansat de repetir que, “tant com un esport, el muntanyisme és cultura”.
Svante Pääbo, el paleogenetista que va revelar l’ADN dels neandertals extingits fa 30.000 anys, premi d’Investigació Científica i Tècnica, va compartir amb els estudiants i professors de l’institut d’Infiesto les complicacions per desxifrar els secrets dels ossos que es van trobar al proper jaciment d’El Sidrón. L’oceanògrafa Sylvia A. Earles, premi de la Concòrdia, “es va banyar” a l’institut Doña Jimena de Gijón en un mar de rebutjos preparat per alumnes de 43 centres educatius.
Les compareixences d’autors que han obtingut el premi de les Lletres solen figurar entre les més seguides, en escenaris com la facultat de Lletres d’Oviedo o el Centre Niemeyer d’Avilés. Antonio Muñoz Molina el 2013 o Richard Ford el 2016 van atreure multituds. Aquest any no ha pogut ser perquè la guardonada, Fred Vargas, va anunciar fa unes quantes setmanes que per problemes personals no podria assistir a l’acte. Tampoc no serà, per tant, a la tradicional firma de llibres a la llibreria Cervantes que regenta Concha Quirós, tota una institució d’Oviedo.