Dones i llenguatge

Els professionals dels mots encreuats a la premsa catalana ens reunim un cop l’any per preparar un concurs en el marc del festival del joc Dau Barcelona, que enguany celebra la setena edició el 24 i 25 de novembre a la fàbrica de creació Fabra i Coats. Som una desena de professionals que publiquem jocs verbals en diaris de paper o digitals, tres dels quals a les pàgines de La Vanguardia: Néstor Macià, autor del jeroglífic diari, Jordi Fortuny i jo. De tots deu només una és dona, Anna Genís, que publica els encreuats en català a El Periódico. La resta, per dir-ho tot mirant els ulls de Leticia Dolera, fem un preciós camp de naps. Dècades d’experiència proposant jocs verbals em permeten assegurar que una de deu és una proporció enganyosa. Quan hem fet campionats d’encreuats amb l’aplicació de La Vanguardia les finalistes femenines han fregat el cinquanta per cent. Avui mateix, entre els primers quinze classificats de la lliga dels enigmàrius d’El Matí de Catalunya Ràdio hi ha vuit dones i set homes. Ahir va fer vint-i-quatre anys que va morir l’actriu Conchita Montes, autora del famós Damero Maldito de La Codorniz. Montes va importar dels Estats Units aquesta modalitat de joc verbal. El va descobrir quan hi va anar amb Edgar Neville i va popularitzar-lo en espanyol amb paraules rebuscades i definicions recòndites, però sempre extretes del diccionari. De tota manera la crucigramista més destacada és Margaret Petherbridge, que ha passat a la història amb el cognom del seu marit, Farrar.

Margaret Farrar és un exemple clar de la poca visibilitat de les cols als camps de naps. Tothom acredita la invenció dels mots encreuats a Arthur Wynne. Cert. El 21 de desembre de 1913 publica una graella romboïdal al suplement Fun del New York World. És un recurs d’urgència per omplir un espai que ha quedat buit, i en diu word-cross. Poques setmanes després admet que alguns lectors l’imiten i els anima a construir-ne més. El febrer de 1914 ja en publica un signat per la senyora M.B. Wood. Ben aviat Wynne, a qui fabricar graelles li fa calor, adopta el paper d’editor d’encreuats aliens. El març de 1915 afirma rebre’n una vintena llarga cada setmana, fets per col∙laboradors externs. Però també rep queixes. La secció de mots encreuats és una de les més laborioses de compaginar, i qualsevol error provoca un grau d’irritació que Wynne no està disposat a aguantar. Per això li encoloma el mort a una joveneta que acaba d’arribar a la redacció: Margaret Petherbridge. I serà ella qui donarà forma i popularitat a aquesta icona quadriculada dels passatemps. Adopta, a partir de 1923, el número interior que encara avui duen en anglès, inventa els encreuats blancs i estableix tres normes d’or: la simetria de la graella, un límit de quadrets negres d’una sisena part del total i la prohibició dels mots de dues lletres. El 1924 Margaret Farrar publica la col∙lecció d’encreuats The Crossword Puzzle Book, editat amb un llapis. Entre naps i cols, se’n venen quatrecents mil exemplars.

Margaret Farrar, dama dels mots encreuats, exemple clar de la poca visibilitat de les cols als camps de naps