Scheppelmann no renova contracte amb el Liceu El càrrec de direcció artística sortirà el dia 2 a concurs
La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, no es mantindrà en el càrrec més enllà de l’estipulat al seu contracte, que expira el 31 de desembre del 2019. Així ho va confirmar ahir la direcció general del teatre, que anuncia a més que el 2 de novembre publicarà les bases de la selecció internacional per ocupar la vacant. Les candidatures es podran presentar fins al dia 18, i la selecció es resoldrà a finals de gener.
Nomenada el juny del 2014 per Roger Guasch, el llavors director general a qui li corria pressa rescabalar financerament el teatre, la responsable artística alemanya –que aleshores estava al capdavant de l’Òpera Reial de Masqat, a Oman– finalitzarà la seva etapa liceista coincidint amb els fastos del 20è aniversari de la reobertura del teatre. El Liceu aspira a una transició entre ella i la direcció artística que sorgeixi del nou concurs, cosa que no aclareix si Scheppelmann esgotaria el mandat o deixaria el càrrec mesos abans.
“Tant el Teatre com Scheppelmann coincideixen que serà un bon moment per tancar aquesta etapa i encarar nous reptes artístics per les dues parts”, indica el comunicat emès ahir pel coliseu líric. Scheppelmann ha programat ja la temporada 2019-20 que obrirà amb la producció de Turandot de Franc Aleu.
Havent forjat una experiència de gairebé dues dècades com a responsable artística de l’Òpera de San Francisco i la de Washington, Scheppelmann va irrompre al Liceu amb un interessant projecte de connectar el Gran Teatre amb les òperes del segle XXI. Va ser el cas de Written on the skin , de George Benjamin, que va programar en versió concert just acabada d’arribar, o de la producció de Quartett, de Luca Francesconi, que va firmar Àlex Ollé de La Fura dels Baus. A més, en aquests quatre anys en el càrrec, va assumir la producció de L’enigma di Lea de Benet Casablancas que s’estrena aquesta temporada. I va engegar l’OFF Liceu per posar en relleu els compositors i les creacions contemporànies.
Altres produccions que Scheppelmann ha atret han estat el Benvenuto Cellini de Terry Gilliam; el muntatge de Tristan und Isolde de La Fura (novament Ollé), o l’Andrea Chénier del Covent Garden amb qui va aconseguir que Jonas Kaufmann fes òpera escenificada al Liceu. Una aposta exitosa que va donar lloc a un trio de luxe: el tenor alemany amb Sondra Radvanovsky i Carlos Álvarez. Plácido Domingo va ser una altra de les figures que la directora alemanya també va aconseguir refidelitzar.
El Liceu podria escollir ara entre tres perfils diferenciats: un intendent de la talla de Stéphane Lissner, que aviat acaba mandat a l’Opéra de Paris i no sembla clar el seu destí; un coneixedor musical amb una bona agenda de veus com la de Víctor Garcia de Gomar (l’actual director artístic del Palau de la Música), o bé importants figures de la direcció teatral amb experiència en l’escena catalana.
El teatre podria optar per un Lissner, per un coneixedor musical com Garcia de Gomar o per una figura de la ‘reggia’