‘Àngels a Amèrica’, per fi completa
David Selvas dirigeix al Lliure la gran obra sobre la sida
Es una de les catedrals del teatre contemporani. La gran obra sobre la pesta del segle XX, la sida, en plena època Reagan, quan molts veien la malaltia com un càstig merescut. Una obra monumental, un díptic amb dues parts de gairebé quatre hores cadascuna, ben coneguda a Catalunya: Àngels a Amèrica. La primera part del díptic de Tony Kushner va donar el tret de sortida del Teatre Nacional: va inaugurar la seva sala Tallers el 1996. Amb polèmica, perquè no era una obra catalana i, a sobre, parlava d’homosexuals. La va dirigir Josep Maria Flotats, responsable del TNC, però va ser destituït abans de poder muntar la segona part. Ara l’altre gran teatre públic de Barcelona, el Lliure, s’atreveix a portar a escena el díptic complet sota la direcció de David Selvas i amb Pere Arquillué, Vicky Peña, Òscar Rabadan i els actors de La Kompanyia Lliure com a protagonistes. Això sí, Albert Arribas ha abreujat el text original i cada part del díptic –S’acosta el mil∙lenni i Perestroika– durarà unes dues hores. Es veuran des del dia 25 al Lliure de Montjuïc en dies alterns. Els dissabtes es veuran totes dues.
“Estem fent justícia amb un error històric, que és que, malgrat que és un referent, no es pogués ensenyar la segona part de l’obra pel que va passar”, va recordar Arquillué, que fa 22 anys donava vida a un dels joves de la peça i ara és el madur advocat republicà, homosexual a l’armari i malalt de sida Roy Cohn, un personatge real que va ser conseller de McCarthy i advocat de Donald Trump en els seus primers passos. “És un clàssic contemporani”, va assegurar l’actor, i “vull que la gent sàpiga que no se’l pot perdre. És una obra que parla sobre la llibertat i la valentia en un moment en què el món canvia. No sé si hi ha més bon moment per fer-la que ara. El món i la societat estan canviant, i necessitem referents amb una mínima distància”.
Una obra amb malalts de sida, hospitals, mormons i tocs de realisme màgic –àngels, somnis, fantasmes– que Selvas defineix com un “culebrot metafísic que a través de la metàfora de la sida obre en canal la societat americana dels vuitanta”. “Uneix el petit i el gran, el puritanisme total amb la vivència de l’homosexualitat amb llibertat, el diví i el terrenal, la por i la valentia, i ho posa en el moment en què apareix la sida i la comunitat gai és estigmatitzada: us ho mereixeu. I en aquell magma també hi ha la possibilitat de canvi, la necessitat de les persones de trobar connexions, d’entendre’ns en un moment en què sembla impossible que ens puguem entendre”, conclou.
La caiguda de Flotats va impedir que la segona part de l’obra es muntés al TNC