‘Kassandra’, una ‘stand-up tragedy’
Belbel dirigeix a Salt i el TNC una revisió actual del mite
Cassandra, l’endevina a qui no escoltava ningú. Filla dels reis de Troia, germana d’Hèctor i Paris, Apol∙lo li va donar el do de l’endevinació. I quan, pels seus vots de castedat, no es va voler lliurar a ell, li va donar el càstig que ningú no l’escoltés. Cassandra va avisar de les desgràcies que portaria el rapte d’Helena i del cavall de Troia. Ningú no li va fer cas. Després de la desfeta, la van lliurar com a concubina d’Agamèmnon, a qui va advertir que quan tornés a casa la seva dona i el seu amant el matarien. No va servir. I, malgrat totes les seves aventures, Cassandra no té la seva pròpia tragèdia, com sí que la van tenir Andròmaca, Ifigènia o Electra. Potser la seva tragèdia es va perdre, i, per reparar aquella desaparició, el dramaturg uruguaià Sergio Blanco ha escrit una Cassandra contemporània.
Una Kassandra emigrant, com va acabar sent la mateixa endevina troiana, i, a més a més, transsexual en procés de canvi, que Blanco ha situat en un bar de carretera d’algun país pel qual està en trànsit. Allà la Kassandra pren la paraula, es dirigeix a l’audiència i li explica la seva història, els seus exilis, del país, del cos. I gairebé crea un nou gènere: la stand-up tragedy. I aquesta directa, sorneguera i dolorosa Kassandra, dirigida per Sergi Belbel i interpretada sola en escena per Elisabet Casanovas, s’estrena avui al Festival Temporada Alta, al teatre de Salt, i des de dimecres i fins al 18 de novembre serà al TNC.
Casanovas, vestida amb cosset negre i faldilla de lleopard, la cara carregada de maquillatge presidida per una perruca tan llarga i tan vermella com les ungles, dona vida a un jove en procés de ser una jove i que parla gairebé en tota l’obra un anglès trencat, mal parlat, que entén fins i tot qui no coneix aquesta llengua. Ella es vol comunicar, explicar la seva història, la seva veritat, molt dolor reprimit i no reconegut, cosa que l’acosta a la humiliació, diu Casanovas, però afegeix que també és una supervivent i que aquí apareix el sentit de l’humor de la peça.
Al principi Belbel va pensar en un actor, però explica que l’autor li va recomanar una dona. “Es necessita un intèrpret de teatre; no podíem agafar per al paper algú trans però que no ho fos”, apunta. I diu que Blanco agafa el mite grec i el trasllada a l’actualitat. “Pren la part visionària de Cassandra però també la seva història com a botí de guerra. Explica la devastació i la destrucció de la seva ciutat i el viatge com a esclava d’Agamèmnon a una altra terra. La figura que agafa és la del refugiat, però no només el polític, obligat a marxar per la guerra, sinó que també parla d’un altre exili, el del cos, el sexual”, conclou Belbel.
La Kassandra és una emigrant transsexual que parla en un anglès que tothom entén