La bona lírica de l’Iván
Iván Ferreiro materialitza l’admiració que té per Golpes Bajos a l’àlbum ‘Cena recalentada’
Passa per un bon moment i no té objeccions a dissimular-ho. Les coses en el terreny professional a Iván Ferreiro li van vent en popa, com demostra l’excel∙lent acollida del seu penúltim àlbum, Casa, aparegut fa dos anys i que encara gira amb una acollida espectacular.
Ara, inesperadament, fa sortir del seu brillant barret de copa l’emocionant Cena recalentada (Warner), un tribut a l’obra de la llegendària banda gallega Golpes Bajos. Això sí, caldrà esperar fins al març vinent per escoltar a Barcelona, i gràcies al festival Guitar BCN 2019, com sonen les cançons que recitava Germán Coppini en la veu d’Iván Ferreiro. L’aficionat es podrà submergir en clàssics del repertori d’una banda que no va fer gaires cançons, mèrit doble, com Cena recalentada, No mires a los ojos de la gente, Estoy enfermo, A Santa Compaña, Come prima, Malos tiempos para la lírica o Escenas olvidadas.
Va decidir embarcar-s’hi l’any passat, quan va trobar una carpeta a l’ordinador amb les bases que havia preparat per a un concert d’homenatge a la desapareguda banda. “Sí, va ser quan es va morir en Germán i es va muntar al Festival Portamérica el 2014 un únic concert d’homenatge. Fixa’t, un sol concert després d’haver estat treballant en el material amb gent de Golpes Bajos com Pablo Novoa i Luis García, i hi vam tocar els 19 temes que va compondre en vida la banda. Després ens en vam oblidar fins que em vaig trobar aquella carpeta”. Va encarregar la feina d’arreglar els temes a Pablo Novoa, que havia estat guitarrista de la formació i ara és una peça fonamental de la banda que l’acompanya des de fa temps. “En Pablo és un autèntic ens musical que tinc la puta sort que toca amb mi, i li vaig dir que es cuidés d’adaptar aquest repertori perquè ell, com a antic membre de Golpes, volia que se sentís còmode”.
Al cap d’un temps ho va oferir a la multinacional Warner –la seva discogràfica de sempre–, i els va comentar que li faltaven uns quants temes per fer un àlbum. “Pensava que ells, a tot estirar, me’l posarien a l’Spotify, perquè era més com un caprici meu, però la veritat és que els va encantar, i l’han editat fins i tot en vinil. Va ser tota una sorpresa perquè en realitat això ho he fet expressament per a mi i no tenia cap expectativa”.
A l’època del boom de Golpes Bajos, Ferreiro caminava pels 12 o 13 anys: “Era un protoadolescent. Vaig començar a escoltarlos
El seu homenatge a la referencial banda gallega arribarà a Barcelona dins el Guitar BCN 2019
perquè me’ls posava el meu cosí gran; després vaig comprar els vinils, em vaig fer una cinta i vaig passar moltes hores de l’adolescència estirat a l’habitació al costat dels altaveus del tocadiscos amb un coixí sota el cap sentint Golpes i també El Último de la Fila”. En aquella època li va agradar tot allò del grup: “S’ha d’entendre. Érem al 82 o 83, a Vigo, en plena reconversió naval, una ciutat industrial i marxosa a mort, i veníem del franquisme. Estava amb la música d’abans, de sempre, com Miguel Ríos, de qui era megafan, quan de sobte arriben Alaska o Siniestro i apareix un món renovat. En aquest sentit, Golpes Bajos eren com la modernitat diferent del món catòlic de la meva família i tota aquella història, i em van enganxar de mala manera. Quan vaig escoltar per primera vegada Cena recalentada vaig sentir coses que em passaven a mi, i no les coses de Parchís o d’Enrique y Ana. Per primera vegada vaig tenir connexió amb una lletra perquè parlava de tu. Va ser definitiu en la meva vida”.
I tant, perquè si alguna cosa caracteritza les cançons d’Iván Ferreiro des de sempre és que “miren de parlar de la vida de l’oient”. “Quan escric ho faig per a mi i per a la universalitat del pop perquè crec que el pop ens fa iguals a tots. Per això sempre vaig creure que Golpes Bajos em cantaven a mi”. I, a més, amb la dada gens menyspreable que “en Germán [Coppini] cantava d’una manera molt estranya. Acostumats a cantants amb veus molt netes o a Serrat, de sobte t’arriba aquest que era una espècie de monjo gregorià però tan especial que m’hi vaig enganxar”. A més, en Germán, tampoc no s’ha d’oblidar, “venia de Siniestro Total, on cantava Las tetas de mi novia, pur punk espanyol. I aquest punk en Golpes hi és sempre, però en clau més melòdica. Era la seva manera de veure la vida”.