L’espantapors
Cantar sembla el millor remei per espantar els mals i altres patologies de l’ànima com la por. Sobre aquesta idea –explicitada amb la recurrent presència d’una nena espectral que repeteix al protagonista: “si deixes de cantar moriràs”– pivota Miedo, l’últim espectacle d’Albert Pla. Muntatge “multimerda”, que en diria ell, dirigit per Pepe Miravete, i en el qual l’artista de Sabadell –que compareix tot sol a escena– ha comptat amb la col∙laboració de Raül Refree en la composició de les cançons, i la gent de Nueveojos i Mondongo en l’important capítol visual de la proposta.
Com en l’anterior Guerra, Albert Pla aprofita les possibilitats del mapping per anar desembastant l’argument d’aquest exercici de teatre musical amb cresta que, com és habitual en el cas del nostre protagonista, barreja amb endimoniat talent el més còmic i el més dolorós, amb episodis tan memorables com la seva encarnació d’una terrible mare al peu del llit del seu fill malalt. El recorregut passa per una al∙lucinant suma de situacions i paisatges, des de túnels fins a ascensors, cases encantades, tètrics museus d’art contemporani, o ciutats sota les bombes. La banda sonora d’aquests estadis comprèn un bon grapat de cançons noves –Muñeca, Circo, Adiós mamá...– a les quals hem de sumar-hi el rescat de Diarrea mental, una de les millors peces del seu àlbum del 1992 No sólo de rumba vive el hombre.
Albert Pla cataloga en aquest espectacle les seves pors, que són les de tothom, començant per les fòbies infantils a la foscor i els parcs amb nens grans i aprofitats, o un homicida Ratoncito Pérez; i continuant pels accidents i el dolor físic, les malalties més cruels –impactant successió de càncers, pròstates, pústules i infeccions diverses– , desembocant en una mort/putrefacció que resulta, d’alguna manera, alliberadora (“desde que sé que estoy muerto ya nunca me pongo enfermo”). També participen de la festa altres pànics igualment horribles, com el que no ens estimin o el “de estar loco y estar cuerdo”. La mateixa por, al capdavall, que genera estar viu.