Sant Andreu espera Simeone
L’atzar aparella Cultural Lleonesa, Cadis i Alabès amb Barça, Espanyol i Girona
Els setzens de la Copa del Rei fan olor d’anunci de Nadal, de cavalcada de Reis, de nens il∙lusionats. I ahir més que mai perquè a partir de l’any que ve es modificaran les normes del sorteig i encara serà més difícil que equips de Segona B o de Tercera, com és el cas de la UE Sant Andreu, s’enfrontin a colossos de la Champions. I molts jugadors van rebre el resultat dels aparellaments com si es tractés de la grossa. La Cultural Lleonesa va ser agraciada amb la visita del FC Barcelona; el Melilla, amb la del Reial Madrid, i la UE Sant Andreu s’enfrontarà amb un vell conegut, l’Atlètic de Madrid de Simeone. La parròquia del bar de l’estadi del Narcís Sala, on els jugadors van seguir el sorteig per televisió, ja tenia preparat el crit de guerra: “Sí, sí, sí, anem cap a Madrid”.
L’empresari Manuel Camino, propietari i president del club, ho admet: “Teníem ganes de viatjar i Madrid és una destinació perfecta”. Els aficionats locals encara recorden l’última vegada que se’n van anar de copes amb l’Atlètic, la temporada 2013-2014. Els matalassers van viatjar amb el seu primer equip a Barcelona (perquè la UE Sant Andreu és un equip de Barcelona, no d’“a prop de Barcelona”, com va dir ahir un comentarista televisiu despistat). “I nosaltres vam agrair moltíssim que vinguessin a casa nostra els jugadors de gala”, va recordar ahir Manuel Camino, un president atípic. “Soc poc amant del futbol. El que més m’interessa és el futbol base i el meu club”. Sí, però quin és el seu segon equip? “El primer és el Sant Andreu i el segon... també el Sant Andreu”. L’anada va ser tan contundent (0-4) que a la tornada Simeone es va relaxar una mica i va deixar descansar molts titulars, fet que va permetre que els rivals se sentissin durant bona part del segon partit com David contra Goliat. Alberto Rodríguez, que encara juga al Sant Andreu, va aconseguir un sorprenent 0-1 que va durar al marcador fins al minut 78, quan els locals van aconseguir l’empat. Cinc minuts després va arribar el segon i definitiu gol, que va evitar la igualada, tot i que que aleshores les grades del Calderón (que ara seran les del Wanda Metropolitano) ja havien gravat a foc el mantra de la Copa: “No hi ha enemic petit”. L’entrenador de l’equip català, Mikel Azparren, ho va dir ahir de broma, però ho va dir: “Volem la revenja contra l’Atlètic”.
El Barça tampoc no és un desconegut per a la Cultural Lleonesa. Els blaugrana ja van viatjar el 2009 al Reino de León, un excel∙lent estadi on ha jugat dues vegades la selecció espanyola. El Barça, que va acabar guanyant la Copa, va guanyar l’eliminatòria amb un global de 7-0, amb cinc gols a la tornada al Camp Nou. Va
“Sí, sí, sí, anem cap a Madrid”, va esclatar el bar de l’estadi Narcís Sala un cop conegut el resultat
ser el mateix any de l’Alcorconazo, el de la derrota del Reial Madrid. El hieràtic Emilio Butragueño, representant del club blanc al sorteig, ho va haver de tenir present ahir quan li van preguntar la seva opinió per l’aparellament amb el Melilla: “Serà sens dubte un partit històric, per al club i per a la ciutat”.
La història, o millor la Història amb majúscules, s’escriu així, amb petits grans esdeveniments. Juli Cèsar no va creuar tot sol el Rubicó, sinó acompanyat de milers de legionaris anònims que van canviar per sempre la vida de la Roma clàssica. Potser el futur Cèsar de la competició d’aquest any s’està gestant en la resta dels partits, entre els quals destaquen els altres enfrontaments amb participació catalana: el CadisEspanyol i l’Alabès-Girona.