“Als dotze anys, adeu...”
Jesús Ciganda recorda els inicis de la seva filla, la Carlota, avui una referència del golf
Aquest és un joc d’errades; el golfista que erra millor, guanya
Ben Hogan
La nena, Carlota Ciganda, era tan bona en el futbol com en el golf.
–En el futbol era la millor a l’equip dels nois. Llançava les faltes, servia els córners... La Carlota era capaç de fer 150 tocs amb la pilota sense que toqués el terra –explica en Jesús, el seu pare.
Així es va estar la nena fins que va fer nou anys. Després va haver de triar: millor especialitzar-se. La Carlota va dir al seu pare: –Em quedo com a golfista. –D’acord, però diverteix-te jugant –li va contestar el seu pare, responent com correspon a un pare.
I ja tenim Carlota Ciganda aprofundint en el món del golf.
La nena anava i venia per Pamplona. Sortia de les classes a l’escola Sagrat Cor. Pujava al taxi. Se n’anava a casa. Feia els deures. Estudiava anglès. I més tard se n’anava al camp de golf.
–A partir dels dotze anys aquest era el seu ritme diari. –I vostè jugava al golf amb ella? –Abans sí, però quan va complir els dotze, adeu... Aleshores ella ja llançava molt fort. Pensi que és una de les tres golfistes més fortes del món. –I per què llança tan fort? –De petita la Carlota també havia jugat a frontó... [...] Als catorze anys, Carlota Ciganda recorria la ciutat amb el seu Vespino. El club de golf era a quatre quilòmetres de distància. De vegades l’acompanyava amb cotxe la seva mare, María Jesús Machiñena, que era metge. O algun dels seus oncles. Un d’ells és José Ángel Ziganda, el cuco Ziganda (Ziganda, amb zeta), que va jugar a l’Osasuna i l’Athletic i ha entrenat un grapat d’equips de Primera i Segona.
–Ja ho veu, som una família de l’esport –diu Jesús Ciganda, que va dirigir La Vaca que Ríe i que avui està jubilat.
–I vostès recorren el món seguint la Carlota?
–D’ençà que la meva dona i jo ens vam jubilar viatgem més. Cada any anem a Àsia. Ens agrada Singapur, la Suïssa asiàtica. Hi tenim uns amics i seguim la Carlota des que tenia 18 anys. Triem alguna destinació, Arizona, Singapur, Kuala Lumpur, i juguem al golf i també veiem la nena. –I la veuen poc? –Ens agradaria tenir-la més. Carlota Ciganda se’n va anar de casa als 18 anys. Volia desenvolupar el seu golf i estudiar Sociologia. Va tenir diverses opcions. Es va decantar per Arizona State. La seva mare se’n va anar amb ella. La va ajudar a muntar l’apartament, a Scottsdale.
–D’Arizona State en van sortir Mickelson, Cañizares, Rahm, Casey, Azahara Muñoz... –m’explica la Carlota, que m’atén al telèfon des de Pamplona.
Els dies de l’entrevista Carlota Ciganda encara estava descansant amb la seva família. Ara ja està immersa en la gira asiàtica.
–Amb Azahara Muñoz [l’altre gran referent del golf femení a Espanya] vostès van formar un gran bloc –se li diu.
–Tot just reunir-nos als Estats Units vam guanyar el Campionat Nacional Universitari. 90.000 persones van venir a homenatjar-nos a l’estadi d’Arizona State... –Com a Espanya... –A Espanya el golf va a més, però encara està molt lluny dels Estats Units. Allà té molta més presència als mitjans i és més a prop de l’aficionat. Aquí la federació ajuda els petits, però no es juga gaire. El futbol és molt més accessible a les escoles.
–I com es podria canviar? El golf és elitista...
–L’haurien de posar més a la tele. Hi hauria d’haver més camps públics.
–Sempre surten bons jugadors; la successió de talents és contínua. –Ja, ja... Podria ser millor. Carlota Ciganda se’n va anar als Estats Units per compaginar estudis i golf.
–Fins que no me’n vaig anar no vaig prendre consciència de les meves possibilitats. –A què es refereix? –Allà realment podia complir els meus somnis. –I quins eren? –Professionalitzar-me. Ho va aconseguir el 2011. Aleshores Carlota Ciganda havia aparcat la carrera de Sociologia. Estava a tercer. Diu que li hauria agradat d’acabar-la, però que tot no podia ser.
–Em va dir que havia de deixar d’estudiar –m’ explica el seu pare. –I vostè què n’opina? –La Carlota no havia fallat mai en res. Com l’hi havia de negar, jo? El golf es va situar en l’eix de tot. Carlota Ciganda va entrar molt fort en el circuit. Va ser la millor rookie del 2012. Va guanyar l’Ordre del Mèrit, i això vol dir que aviat va acumular molts diners. Després van venir dos títols més de la LPGA. No ho explica sovint. –La meva filla és una noia tímida, no fa gaire cas a les xarxes socials. Diu que es guanya la vida amb el seu joc, amb el seu talent –diu en Jesús, que només posa una però a tota aquesta història–. Al final, ens agradaria que reprengués els estudis, no l’enganyaré. Un títol universitari és un títol.