La felicitat és efímera
Són les nou del matí i la gent està mig adormida quan el tren arriba a l’estació de Sarrià. Algú que està llegint al mòbil li entra una d’aquestes publicitats inesperades i mig vagó pot sentir l’anunci d’Arriaga Asociados. “No és una qüestió de números. Es tracta de recuperar el que et pertany”. La frase penetra com una veritat científica al cervell dels viatgers. El veí del costat es gira i somriu amb suficiència: “Jo, quan arribi a l’oficina trucaré al paleta, a veure què em cobraria per canviar-me el bany”. Està dient en veu alta el que molta gent pensa aquest matí de divendres. Que Déu existeix i se’ls ha aparegut en forma de Tribunal Suprem disposat a repartir uns milers d’euros per cap.
Són les nou del matí i en els departaments de borsa i mercats dels bancs l’ambient que es respira és molt diferent. La borsa acaba d’obrir i els inversors continuen venent accions. Quedava l’esperança que s’hagués produït una sobrereacció dijous. Però no. El càstig continua i alguns bancs acumulen a aquella hora una pèrdua de valor del 10% en 24 hores. Circulen informes en els quals s’aventuren els costos del canvi de criteri del Suprem per a cadascuna de les entitats financeres. En el millor dels casos, puja a 1.800 milions d’euros per a tots els bancs junts. En el pitjor, alguna d’aquestes entitats financeres haurà d’assumir en solitari fins a mil milions d’euros. Els més arriscats asseguren ja que per aquest camí Bankia no es privatitza. “Qui se la voldrà quedar? Es van fer els valents acceptant de tornar totes les clàusules sòl perquè
Els ciutadans comproven, perplexos, que una sentència del Tribunal Suprem també pot ser revisada
ells eren banca pública. Com diran que no ara a qualsevol cosa que els demanin?”. Els bancs d’inversió ja envien notes parlant de fusions inevitables. Un alt executiu es mostra indignat. “Hem de presentar els resultats trimestrals la propera setmana. Què direm? Quins números donarem?” Els bancs estan obligats a recollir en els comptes les pèrdues previstes. Ho tenen, doncs, molt difícil per esquivar el cop. “En què estarien pensant els magistrats?”.
L’estat de xoc de la banca dura fins a minuts abans de les 14 hores. A aquella hora ja ha transcendit que el Suprem, després d’un matí de watsaps i de trucades creuades, opta per congelar l’aplicació de la decisió publicada dijous. A la pràctica, congela el mercat hipotecari perquè, qui materialitzarà, i en quines condicions, préstecs hipotecaris durant els propers dies?
Dijous a la tarda, els departaments jurídics dels bancs es preparaven per a una defensa pírrica. Públicament lamentaven “la inseguretat jurídica” en la qual està obligat a moure’s el sistema financer. Però ahir a la tarda eren els seus clients i els ciutadans en general els que descobrien perplexos que una sentència ferma del Suprem pot ser revisada. Tant els que havien fet ja els comptes amb els milers d’euros que podien arreplegar com els que no.