L’àlbum pòstum de Johnny Hallyday desferma la bogeria a França
L’àlbum pòstum del cantant francès, ‘Mon pays c’est l’amour”, arrasa entre els seus fans
L’idil∙li de França amb la seva estrella més gran del rock excedeix tots els límits de la mitomania. Johnny Hallyday, com el Cid, guanya batalles després de la mort. I no només això: continua commovent els seus fans i els fa plorar. Ahir ho va aconseguir, més que mai, amb el llançament del seu àlbum pòstum, Mon pays c'est l'amour (El meu país és l’amor). Hi va haver qui es va passar hores davant una botiga als Camps Elisis que havia anunciat l’obertura excepcional, a mitjanit, per satisfer els més impacients.
Enmig d’un gran secretisme, com si fossin armes nuclears, els 800.000 discos de l’àlbum número 51 de Hallyday que s’havien de posar a la venda van ser emmagatzemats en un lloc no revelat, en caixes amb una etiqueta codificada, i després transportats amb summa discreció. En les seves primeres hores al mercat Mon pays c'est l'amour va guanyar tres discos de platí, després de vendre 300.000 còpies, 100.000 de les quals gràcies als encàrrecs anticipats via internet.
El cantant, mort de càncer de pulmó el 5 de desembre de l’any passat, va aconseguir gravar els 11 temes, malgrat els estralls de la malaltia, al seu estudi de Los Angeles. En uns vídeos inèdits fets públics per la seva vídua, Laeticia, l’artista, als seus 74 anys, encara demostrava molta energia i una dedicació apassionada a l’ofici. Segons els experts, Hallyday regala en l’últim treball la seva veu potent, clara i virtuosa.
La majoria de cançons són d’un ritme vigorós. No hi ha l’equilibri habitual entre les balades i el rock pur. Totes van ser compostes per Maxim Nucci, àlies Yodelice, el seu col∙laborador fix, amb Yarol Poupaud a la guitarra. Els autors de les lletres, en canvi, són molt diversos. L’última melodia que va gravar, Tomber encuiri, va ser escrita per un fan, Boris Lanneau, un parisenc de 41 anys que, l’octubre del 2015, va tenir la paciència d’esperar 14 hores davant de l’hotel on s’allotjava l’artista, a Lilla, per lliurar-li un àlbum amb les seves lletres. Per al Boris, com per a tants francesos,
“És el disc del coratge i el combat contra la malaltia”, diu la vídua en la seva primera entrevista
Hallyday va ser un fenomen intergeneracional. El seu pare li va transmetre l’amor per la seva música. “Quan vaig saber que havia mort, vaig pensar en el meu pare –va declarar Lanneau a Le Parisien–; després d’enterrar el Johnny, ell va enterrar la seva joventut”.
La cançó que dona títol a l’àlbum, escrita per Katia Landreas, va exigir a Hallyday un to molt agut. “Vinc d’un país on vaig triar néixer (...) Un país que no m’ha abandonat mai”, diu la lletra. A Interlude evoca el seu final: “Ho parlaré amb el diable”, anuncia. “El dia arribarà per respondre dels meus actes i no m’amagaré”, promet. Més d’un i una patirà esgarrifances quan l’escolti.
Laeticia Hallyday va acceptar ahir la seva primera entrevista després de la mort del marit. Va ser a TF1, el primer canal de la televisió francesa, al telenotícies de les vuit de la nit. La vídua –vestida de negre–, que va viure 23 anys amb l’artista, va explicar que l’àlbum es va crear “en el dolor, en el combat contra la malaltia”. “És un àlbum de la resiliència, del coratge, de la determinació de voler dir alguna cosa, voler parlar de la seva llibertat de pensament, la seva alegria de viure i també de l’amor –va assenyalar–. És un àlbum que parla de l’amor. És la his- tòria de la seva vida, l’amor”. Laeticia va passar de puntetes sobre el difícil tema de l’herència –de la qual és única beneficiària–, objecte d’una agra disputa amb els fills anteriors del cantant, un psicodrama que França segueix amb una set morbosa de novetats i ansiosa de conèixer el desenllaç.