El Barça arribarà líder al clàssic sense Messi, lesionat
El crac argentí es va trencar el radi del braç dret davant el Sevilla (4-2) i estarà tres setmanes de baixa
Quin dia i quina nit. A la mateixa jornada Lopetegui va quedar contra les cordes després d’una altra derrota blanca, Bartomeu va acabar tocat després que la seva junta perdés una votació a l’assemblea de compromissaris, una olla de grills, el Barça va recuperar el liderat en un partit revolucionat i, per damunt de tot, es va lesionar Leo Messi. Tres setmanes de baixa i absent davant l’Inter i Madrid. El barcelonisme va viure unes hores intenses i es va instal·lar en un estat de xoc perquè el seu autèntic escut, ara mateix, és el geni argentí, que es va fer mal al braç. Ahir l’equip va poder batre el Sevilla merescudament aprofitant que havia completat un inici de matx per emmarcar encara amb el seu capità en joc. Leo va marxar amb 2-0 i els seus companys van rematar la feina amb sacrifici, criteri i gran parada de Ter Stegen. Hauran de fer un pas endavant mentre no puguin comptar amb la vareta de Messi.
El partit no va tenir cadena des del xiulet inicial, com si fos una continuació de l’assemblea de compromissaris més controvertida dels últims temps. El Barça va sortir com un llamp. A més, la va encertar de bon començament amb una sensacional jugada. Semedo va protagonitzar una internada atapeïda de força per la dreta i va connectar amb Suárez, que es va associar amb Messi. L’argentí va aplicar llavors el bisturí al seu pas i li va donar una pilota d’or a Coutinho. El brasiler, amb el seu canó, no va perdonar. Guanyava el Barça als 2 minuts. Enviava ràpid. Millor inici, impossible. Alegria a la grada i alleujament en una llotja que va viure un dia molt complicat. Tot i que la junta, malgrat el resultat favorable, no es va deslliurar d’alguns crits de “Bartomeu dimissió” i “el nostre escut no es toca” comandats per un Espai d’Animació que també es va dedicar a insultar el Madrid.
El Sevilla s’havia desmuntat de sortida i el partit tenia bona pinta perquè els de Machín es van llançar també cap a l’àrea del Barça amb el sistema vertiginós del seu entrenador. Aquest anada i tornada li va poder reportar rèdits ja que després del gol de Coutinho Arana va rematar al pal en una acció mal defensada pel Barcelona.
Va resultar un ensurt que va quedar en un no res i més després que l’equip de Valverde ataqués novament. Suárez, molt participatiu, va habilitar Messi al flanc dret i el de Rosario va marxar com un avió de Sergi Gómez per embocar amb un xut molt col·locat. Segon gol del Barça abans del quart d’hora.
Però el partit perfecte va començar a torçar-se al minut 16. Quan Vázquez va xocar amb Messi i el crac va recolzar malament el colze a l’hora de caure. L’estadi en silenci, el dolor a la mirada de Leo i el canvi. Dembélé entrava en acció i l’equip barcelonista perdia el seu far.
Veure’s sense el seu habitual referent va afectar el conjunt blaugrana. El seu partit va perdre la melodia tan rodona que estava component. El Sevilla tampoc no amenaçava amb ocasions clamoroses però anava endavant i el Barça es va recollir uns metres per embastar contraatacs interessants comandats per un Semedo poderós i per Dembélé, que va alternar situacions encertades amb altres d’erràtics i amb pèrdues absurdes fins que va acabar per ensorrar-se i va rebre xiulets de l’afició. Malgrat això, el francès li va filtrar una passada a Rakitic que va deixar sol el croat. L’exsevillista va perdonar al tall del descans el tercer, tot i que després es rescabalaria.
Mentre tothom es preguntava què i per a quant temps en tenia Messi el partit faltava tancar-lo. El llaç va posar-lo Suárez des del punt de penal, una pena màxima que Vaclik va cometre sobre l’uruguaià.
Coutinho i Messi van obrir el marcador i Suárez i Rakitic la van encertar per tancar el compte blaugrana
Tot i encaixar dos gols, Ter Stegen va fer quatre parades de premi gràcies a uns reflexos felins
La junta va viure un revés en l’assemblea i va rebre a l’estadi alguns crits de “Bartomeu, dimissió”
El charrúa necessitava aquesta injecció de confiança. Encara que tot hauria pogut ser diferent si just abans del tercer gol blaugrana el Sevilla hagués retallat distàncies. Els de Machín van gaudir d’una doble ocasió però Ter Stegen va fer dues parades de premi. La primera, a cop de cap d’André Silva, amb un vol terra-aire, i la segona fent-se enorme per rebutjar una rematada a boca de canó de Vázquez. El públic l’hi va reconèixer corejant amb força el seu nom. Un càntic que es repetiria més tard perquè el porter va fer un altre doblet d’intervencions davant xuts de Sarabia i Ben Yedder. Llàstima per a ell que pel camí encaixés un gol de Sarabia després d’un xut que va rebotar a Lenglet i un últim de Muriel.
Es vivien minuts de neguit al camp, fins que Rakitic va marcar el quart. Tothom va respirar malgrat que el Sevilla va tancar el marcador. El sistema defensiu del Barça continua sent deficient. I és que, per exemple, Dembélé no s’aplica prou sense pilota. Quin dia i quina nit. Ara, a sobreviure sense Messi.